Anna Zaera
,
14/12/2015
Arts

L'art tatuat a l'institut

L'IES de l'Ebre continua la seva voluntat d'integrar l'art en la vida quotidiana del centre
Joves

Foto: 

Anna Zaera
Alumnes de l'IES de l'Ebre, a Tortosa.
“Els espais sensibilitzats sempre obren portes als observadors, creen missatges i provoquen reaccions diferents en les persones”, diu la professora de pintura d'ESARDI, Antònia Ripoll. Les escoles, instituts o universitats, com a espais per a l'aprenentatge, no podien ser una excepció. Amb aquesta intenció de base, l'IES de l'Ebre, ubicat al barri de Ferreries de Tortosa, s'esforça en integrar cada cop més l'art a la seva vida quotidiana. Transformar les parets i intervenir en la fisonomia del centre ha estat una de les constants en els últims mesos. Ara, l'Institut, especialitzat en formació professional i estudis tècnics, és pioner en una iniciativa que pretén establir vincles entre les Escoles d'Art i els Centres de Formació professional, amb la intenció que les eines i la maquinària destinada a la producció tècnica pugui ser utilitzada també pels artistes des d'una altra vessant. Un intent d'integrar matèria i essència, que ja va quedar reflectit en una de les accions més visibles que han tingut lloc en els últims temps: el mural que cobreix la façana lateral del centre a l'Avinguda de l'Estadi.
"Avui dia el valor afegit no recau tant en la capacitat de produir de manera repetitiva, sinó en la singularitat que proporciona la marca personal en disciplines que van des de la psicologia a l’arquitectura, passant per l’administració"

“La història d'aquesta intervenció mural es basa en la complicitat”, diu Ripoll, qui ha liderat el projecte juntament amb el pedagog i professor de l'IES de l'Ebre David Gámez. “L'art pot arribar allà on no ho fan les nostres especificitats”, expressa ell. Per això, l’IES de l’Ebre va impulsar un concurs en què van participar els alumnes de segon curs de pintura d'Esardi. De tots els treballs presentats, l'escollit va ser el projecte 'Dependències', de l'alumne Jordi Sastre, que proposava un seguit de paraules que vinculaven les relacions -textuals- que s'estableixen entre els joves a les xarxes socials com per exemple Facebook o Whatsapp. “Ell va projectar-ho tot. La creació, el missatge, la sensibilitat i la part objectual”, diu Ripoll, que assegura que pintar la paret del centre durant el mes de juny va costar tres setmanes de feina a sis alumnes del Cicles Superior de Pintura i Art Mural, i a dos alumnes de IES de l'Ebre.

De la producció massiva a la individualització
L'objectiu d'aquesta intervenció és convertir el centre educatiu, tradicionalment d'aspecte auster i molt vinculat als estudis tècnics, en un espai també apte per a la creativitat. En part, aquest canvi representa també una adaptació als valors dels nous temps. "Avui dia el valor afegit no recau tant en la capacitat de produir de manera repetitiva, sinó en la singularitat que proporciona la marca personal en disciplines que van des de la psicologia a l’arquitectura, passant per l’administració", diu Gámez en referència a la necessitat d'apropar la creativitat a les disciplines més tècniques. "Fa 20 anys algú hagués pogut pensar que la cuina tradicional de la iaia podria arribar als punts que està actualment?", afegeix.
 

Intervenir en l'espai, canviar les dinàmiques
"Aquesta acció demostra que som persones compromeses amb els nous temps", expressa Gámez, fent referència també a l'aspecte estètic, que apropa el centre al concepte de grafit urbà. "Modificar l’espai significa moure quelcom, deixar que passin coses, que ens qüestionem i, que, fins i tot, trobem respostes. L’educació necessita d’aquests espais, no podem entrar en contradiccions. Quan canvia una part, la tendència és canviar la globalitat". En aquest sentit, Gámez assegura que “l'art ja està a les escoles" en tant que podem considerar-lo "una forma d'observació, coneixement i cultura". El mateix pensa Ripoll. "L'art és allò bo, únic, que ens fa diferents dels altres éssers vius”. 

  

També et pot interessar