Jump to navigation
Hola amics, aquest mes ens ha arribat el fred i ens posarem a la feina per entrar en calor. Els mesos de desembre, gener i febrer és l’època de la poda de les palmeres, però abans d’entrar de ple en aquesta tasca, us explicaré quin és el cicle vital de la plaga que està acabant amb les nostres.
De ben segur que tots haureu sentit a parlar del morrut roig de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus). Aquest no és més que un escarabat volador que fa les seves postes a la base de les fulles verdes damunt del teixit tendre de les nostres palmeres. El seu cicle el podem determinar en quatre fases que us enumero a continuació: ou, larva, pupa i adult. Actualment podem afirmar que en una posta de la femella d’aquest escarabat podem arribar a trobar entre 58 i 531 ous, els quals entre 1 i 6 dies fan eclosió i comencen a menjar.
Aquestes petites larves es van alimentant del teixit vegetal i al seu temps van creant unes petites galeries (túnels) que a mesura que la larva creix, van sent més grans i es van encaminant cap a l’exterior de la palmera per tal de poder sortir sense dificultats en passar de pupa a adult.
Actualment coneixem que les espècies de palmeres que s’han vist més afectades són la palmera canària i la datilera del genero Phoenix, encara que el seu inici va ser a la “Cocos nucífera”. Malgrat tot, s’han detectat un total de 20 espècies diferents de palmeres afectades. Ara que ja saben un mica més del cicle del morrut de les palmeres, ens preguntem: Per què es recomana la poda de les palmeres a l’hivern? Doncs la resposta és molt senzilla: quan podem les fulles verdes estem debilitant en certa manera la nostra palmera, reduint la seva capacitat de fotosíntesi. En aquest moment, es produeix una mobilització de les reserves del sistema radicular per tal de suplir la reducció de nutrients i el seu conseqüent estrès nutricional. Tot aquest procés d’autoprotecció produeix l’alliberació de “cairomones”, unes hormones que atreuen les femelles del picut per realitzar les seves postes, però justament a l’hivern, a causa del fred, les femelles no volen i d’aquí que el millor moment per a la poda sigui aquest moment.
Els mètodes per detectar la plaga no estan gaire desenvolupats en l’actualitat, però podríem recomanar-ne dos: el visual i el físic. El primer el detectem amb la caiguda de les fulles centrals i externes, però hem de tenir en compte que la palmera en aquest moment ja està força castigada i en alguns casos ja és massa tard i no es pot fer gaire per salvar-la. En el segon cas, el físic: podríem dir que està considerat experimental i no és res més que escoltar el soroll que produeixen les larves al menjar a l’interior de la palmera.
Com que no són mètodes de detecció en estadi precoç, avui en dia s’estan realitzant tractaments preventius. Aquests tractaments consisteixen en l’aplicació externa de productes a la copa de l’arbre, però sempre amb una alternança de productes per tal que les femelles no desenvolupin una resistència al producte utilitzat, o més ben dit, al principi actiu d’aquest producte.
Si us puc ajudar amb la meva experiència, per a les palmeres que s’han vist afectades per aquesta plaga el millor és realitzar una endoteràpia. Aquest és un mètode terapèutic de tractaments fito-sanitaris de l’arbrat que consisteix en la injecció de productes directament al sistema bascular de les plantes per tal de combatre les plagues. Aquest sistema de curació està tenint molt bons resultats en el cas de les palmeres així com en altres espècies i plagues com la processionària del pi, la grafiosi dels xops. etc.
Teniu en compte que l'endoteràpia no és un sistema preventiu, és un sistema curatiu. Amb això us vull dir que si la vostra palmera no està afectada val la pena prevenir amb un tractament extern i si ja la tenim afectada fer-li un tractament curatiu d’endoteràpia. No serviria de res si no fos així.
I per acabar aquests consells només recordar-vos que a més de les palmeres també és època de podar els arbres de fulla caduca com són les moreres, les mèl·lies, els prunus, etc.
Ah! I bones festes i bona entrada d’any!!
Hola amics, sóc la Cinthia!Després de 25 anys voltant i treballant per aquestos mons de Déu, he tornat allí on m’han vist nèixer. D’arrels pageses, he continuat amb la tradició familiar; però especialitzant-me en lo món de la jardineria. Sóc Enginyer Tècnic Agrícola amb especialitat en hortofructicultura i jardineria i vull compartir els meus temes preferits!