,
03/10/2021
Llibres

‘Dolça introducció al caos’, de Marta Orriols

“En realitat estan procurant que sobrevisqui tot el que hi ha d'ordinari per evitar que l'extraordinari els engoleixi vius". 

'Dolça introducció al caos', el tercer llibre de Marta Orriols publicat per Edicions del Periscopi just fa un any, ens converteix en espectadors de la vida -i pensaments- d'una jove parella, Marta i Dani, quan porten uns dos anys de relació i la seva quotidianitat es veu alterada per la irrupció d'un embaràs no planificat. Cadascun dels protagonistes viurà la notícia d'una manera diferent: la Marta decideix de forma unilteral que aquell no és el moment de ser mare i que interromprà l'embaràs i, en canvi, el Dani, en la seva cerca d'estabilitat, veu en la futura paternitat una oportunitat per a realitzar-se i donar resposta a vells fantasmes de la seva infantesa. 

La història (o més aviat els sentiments dels personatges) es desenvolupen en poc més d'una setmana, però va fent salts en el temps, per comprendre el passat (i de vegades per conèixer pinzellades del futur) dels dos personatges principals, els únics que realment importen en aquesta història. A través de les seves dues veus narratives coneixem els seu punt de vista, els seus neguits, les seves inquietuts, les seves frutracions, els seus anhels... Amb un llenguatge que a mi m'ha semblat molt poètic i molt íntim, Orriols aconsegueix que en endinsem en la psicologia dels dos personatges, que empatitzem amb ells i que entenguem perquè, cadascun d'ells, pensa, sent i actua com ho fa. 

Però a més, 'Dolça introducció al caos' planteja reflexions que tothom ens fem en algun moment de la nostra vida: com ens condiciona la nostra infantesa en les decisions que prenem a la vida adulta? quin és el millor moment per ser mare o pare? haurem de renunciar a la nostra carrera professional? què pot superar una parella? què l'acaba destruint?

És el segon llibre que llegeixo de Marta Orriols. El primer va ser ‘Aprendre a parlar a les plantes’, que em va agradar. Però 'Dolça introducció al caos' m'ha captivat. Una novel·la molt centrada en la psicologia dels personatges i que ens permet apropar-mos a dos punts de vista contraposats sobre la decisió de tenir un fill -on tenir-lo- i que ens fa empatitzar i comprendre els motius de les dues parts.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

10/10/2022
El postpart dels meus tres fills, dos arribats de cop a la família, han sigut, segurament, de les èpoques més intenses i diria que dures, de la meva vida.
21/09/2022
‘Subnormal’ és un d’aquells llibres, o novel·la gràfica en aquest cas, que arriben de manera fortuïta (el vaig veure un divendres de visita a la Biblioteca d'Amposta), que llegeixes amb una asseguda, que et remouen i que necessites recomanar despr
19/09/2022
Una societat autoritària, masclista i fanàtica, on els drets de les dones han quedat reduïts a res (en alguns casos ni tan sols a tenir nom propi), l’estat controla el seu cos i les diferents classes es distingeixen per la vestimenta que han de po
13/12/2021
Històries entranyables; d’altres més àcides; d’altres amb moralitat i algunes menys amables. Totes, però, tenen un tret comú: succeeixen a Nadal.
26/11/2021
Bona nit! Com porteu el fred? No sé a vosaltres, però amb aquest temps de manta i te, a mi m’apeteixen molt les històries més aviat lentes i que em van envolcallant i m’atrapen sense deixar-me sortir fins al final.
19/11/2021
“Me encantaría controlar mis pensamientos, encauzarlos, que siempre fueran elevados. ¿Y a quién no? Pero lo importante es la actitud ante los incorrectos”. 
10/11/2021
“Lucy descubrió que el matrimonio era distinto de lo que había imaginado. Everard era distinto. En primer lugar, siempre estaba adormilada. En segundo lugar, nunca estaba sola”.