,
23/02/2021
Llibres
'Hamnet' és l'última obra de Maggie O'Farrell

Hamnet, de Maggie O'Farrell

“No descansarà, no dormirà fins que sàpiga que estan sans i estalvis. Plantarà cara, lluitarà, desmuntarà la premonició que sempre ha tingut segons la qual tindrà dos fills"

Hamnet és l'últim llibre de l'escriptora irlandesa Maggie O'Farrell. Amb una ploma fina i delicada i una gran habilitat narrativa, l'autora ens trasllada, aquest cop, a l'Anglaterra rural de finals de segle XVI per explicar-nos el tràgic succès que va viure William Shakespeare i que va inspirar-lo a escriure una de les seves obres més cèlebres, Hamlet. Hamnet, però, és molt més. És la història d'una dona forta i allunyada de convencionalismes que s'ha d'enfrontar a una tragèdia que capgirarà la seva vida i la de la seva família. 'Hamnet' és una història de pèrdues forçoses, de renúncies voluntàries i de dols que poden arribar a matar, però és també una història d'amor en un matrimoni molt poc convencional, d'una maternitat lluitadora i salvatge i de somnis fets realitat.
~
L'Agnes, la protagonista indiscutible del llibre, és una dona forta, lluitadora, feréstega i una mica salvatge, amb una sensibilitat que li permet veure més enllà d'allò que poden veure la resta. Pot tenir visions del futur i conèixer els secrets més ben amagats dels seus interlocutors només pessigant-los entre dos dits. És remeiera i la natura és el seu hàbitat. Ella és, a més, la dona del fill d'un guanter que sent passió pel teatre i a qui acaba fent marxar a Londres perquè persegueixi el somni de convertir-se en un gran de la dramatúrgia anglesa mentre ella es queda sola per criar els seus fills. Sens dubte, l'Agnes és un personatge que ja ha passat a formar part del meu imaginari de personatges literaris inolvidables.
~
'Hamnet' m'ha fet estremir i m'ha fet plorar per la duresa d'algunes escenes. Estan narrades, però, amb una bellesa increïble que sembla que t'abraci i et consoli. I és que Maggie O'Farrell és capaç de transmetre de forma delicada (i podria dir fins i tot bonica) el dolor més intens que no hauria de sentir mai cap mare.
~
Gràcies a l'Altra Editorial per la possibilitat de llegir aquesta meravella. Si sou fans de Maggie O'Farrell, no dubteu d'anar a les llibreries el 24 de febrer per fer-vos amb aquesta obra. I si encara no l'heu descobert, aquesta és una opció perfecta.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

21/09/2022
‘Subnormal’ és un d’aquells llibres, o novel·la gràfica en aquest cas, que arriben de manera fortuïta (el vaig veure un divendres de visita a la Biblioteca d'Amposta), que llegeixes amb una asseguda, que et remouen i que necessites recomanar despr
19/09/2022
Una societat autoritària, masclista i fanàtica, on els drets de les dones han quedat reduïts a res (en alguns casos ni tan sols a tenir nom propi), l’estat controla el seu cos i les diferents classes es distingeixen per la vestimenta que han de po
13/12/2021
Històries entranyables; d’altres més àcides; d’altres amb moralitat i algunes menys amables. Totes, però, tenen un tret comú: succeeixen a Nadal.
26/11/2021
Bona nit! Com porteu el fred? No sé a vosaltres, però amb aquest temps de manta i te, a mi m’apeteixen molt les històries més aviat lentes i que em van envolcallant i m’atrapen sense deixar-me sortir fins al final.
19/11/2021
“Me encantaría controlar mis pensamientos, encauzarlos, que siempre fueran elevados. ¿Y a quién no? Pero lo importante es la actitud ante los incorrectos”. 
10/11/2021
“Lucy descubrió que el matrimonio era distinto de lo que había imaginado. Everard era distinto. En primer lugar, siempre estaba adormilada. En segundo lugar, nunca estaba sola”. 
02/11/2021
Un thriller lent i introspectiu, en el qual l’acció ràpida i adrenalítica habitual en els thrillers de sang i fetge o en les novel·les de suspens deixa pas a un relat més pausa