,
19/11/2021
Llibres

‘Madres y camioneros’, de Ivana Dobrakovová

“Me encantaría controlar mis pensamientos, encauzarlos, que siempre fueran elevados. ¿Y a quién no? Pero lo importante es la actitud ante los incorrectos”. 

L’Svetlana, la Ivana, l’Olivia, la Lara i la Veronika són les protagonistes dels cinc relats que conformen ‘Madres y camioneros’, d’Ivana Dobrakovová, obra guanyadora del Premi de Literatura de l’Unió Europea 2019, traduït al castellà per Patricia Gonzalo y editat per Editorial Sexto Piso. Són cinc dones amb vides molt diferents, aparentment sense res en comú, algunes de Bratislava, les altres de Turín. Totes comparteixen un profund desencant amb la vida que tenen i una infància marcada per una família força desestructurada, amb mares controladores o que, d’alguna manera, han marcat la seva edat adulta. 

Els cinc relats posen aquestes dones, de diferents edats i procedències, al centre de cada història. Amb un bon domini del monòleg interior, Dobrakovová ens en fa retrats, alguns carregats d’ironia, d’altres de gran cruesa i d’altres banyats de realitat, mentre coneixem els secrets de cada protagonista. Descobrirem les seves relacions, de parella, familiars o sexuals, els seus anels, les seves inquietuds, les seves frustracions, els seus secrets inoconfessables… Dones que es fan reals, amb un món interior intens i convuls. Amb clarsobscurs. Que han pres decisions difícils i amb conseqüències que no sempre són les que volien. Que se senten atrapades per unes normes i convencions que no han marcat elles. Que es revelen per sortir-se’n. 

‘Madres y camioneros’ parla, entre d’altres, de les responsabilitats de la vida adulta, de desdibuixar-se mentre et fas gran, de maternitat real i gens idealitzada, de relacions de parella sense amor, d’infidelitats carregades de passió, de famílies desestructurades, de relacions tòxiques i accions autodestructives. De les cinc històries, jo em quedaria amb la de Lara i la d’Olivia, però no us en diré més. Val la pena que les descobriu vosaltres mateixes. 

El llenguatge de Dobrakovová és directe, sense massa floritures, en alguns moments dur, però també carregat d’ironia. No sé vosaltres, però jo cada vegada gaudeixo més d’aquest estil narratiu.

Diuen que l’autora ha sabut recrear, en aquests cinc relats, el món interior femení. I hi estic d’acord. En cadascún dels relats podem trobar alguna aresta, algun aspecte que ens pot fer pensar en la nostra vida. O en la manera en què sentim. I acabo reivindicant la necessitat de llegir històries amb protagonistes femenines, amb punts de vista femenins, amb històries en clau de dona, i escrits pe dones. I, sobretot, reconèixer que són històries universals que pot llegir tothom. No són històries fetes per dones per a dones. Són històries escrites per autores per a qualsevol que tingui interès en llegir-les.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

27/06/2021
Fer visible a les xarxes socials, especialment a Instagram i Youtube (on hi ha comunitats de lectores i lectors que comparteixen les seves lectures) obres literàries escrites per autores i autors negres.
18/06/2021
La història de dos persones que s’estimen amb passió, però que la vida s’esforça en separar.
26/05/2021
Una adolescent de catorze anys té totes les eines necessàries per realment consentir relacions sexuals i afectives amb un home de 49 anys? Quina hauria de ser l’edat legal del consentiment?
14/05/2021
“Anoche soñé que volvía a Manderley. Me encontraba ante la verja del parque, però durante unos momentos no podia entrar. La puerta estaba cerrada con cadena y candado.
12/05/2021
"Una temporada en un forn de ferro, amb el sol rostint-li el cervell, era una bona manera de convèncer un negre, igual que un quarto fosc, una habitació suspesa en la foscor, fora del temps". 
02/05/2021
Fa tres anys i onze mesos que soc mare (si entenem que ens convertim en mares el dia que parim la nostra primera criatura). Ho soc d’una menuda intensa i un pèl rebel. Ella m’ha fet mare a ulls de la societat.
25/04/2021
Enguany sí. Enguany els llibres i les roses van sortir al carrer. Vam tenir diada de Sant Jordi. I va ser un 23 d’abril. No un 23 de juliol. Ni un 23 de setembre. Un 23 d’abril. Com havia de ser.