Jump to navigation
Aquesta és la setmana més terrorífica de l’any. Bon moment per descobrir històries que posin els pèls de punta. D’aquelles que et fan voler amagar el cap sota la manta, però que a la vegada et mantenen enganxada a les pàgines sense poder-les deixar. Avui us porto quatre llibres de misteri, de suspens, de terror, per celebrar la setmana de Tot Sants. Són quatre clàssics perquè m’he iniciat en aquest gènere precisament a través dels grans clàssics del gènere.
‘Dràcula’, de Bram Stoker, publicat l’any 1897. Viatjar a Transilvània i visitar el castell del vampir més famós de tots els temps. I acompanyar els protagonistes en el seu periple per donar caça i captura al comte ha sigut una gran experiència lectora. ‘Dràcula’ és un clàssic de la literatura universal i hi amaga misteri i aventures i una ambientació que et fa posar la pell de gallina en més d’una ocasió. Una lectura que t’atrapa des de la primera pàgina i que et manté enganxada fins al desenllaç.
‘Frankenstein’, de Mary Shelley. Un altre dels clàssics de terror imprescindibles, en aquest cas publicat el 1920 quan l’autora tenia només 20 anys. És considerat un dels primers llibres de ciència ficció i una de les obres més representatives del romanticisme. Construïda de forma epistolar i a través de diferents veus narratives, ‘Frankenstein’ planteja qüestions de transcendència universal i que encara són vigents avui dia. Tot està justificat en benefici de l’avenç científic? Quin paper juga la sociabilització i els factors externs en el caràcter d’una persona? I tot, amb una atmosfera de misteri i terror que atrapa.
‘Dr. Jekyll i Mr Hyde’, de Robert Louis Stevenson, publicada l’any 1886. Una història breu que, si no heu llegit, devorareu amb un suspir. Un dels llibres més cèlebres de l’autor de l’illa del tresor, ‘Dr. Jekyll i Mr Hyde’, evoca al cantó més fosc de la condició humana, aquella que és capaç de fer el més abominable i que conviu entre nosaltres.
‘Rebecca’, de Daphne du Maurier, publicada l’any 1938. L’obra més cèlebre d’aquesta reina del suspens i amb un dels inicis de novel·la més coneguts. Amb un “Anoche soñé que volvía a Manderley”, l’autora ens submergeix als records –i també a la psicologia- de la protagonista, de qui no sabrem mai el nom. Un inici que marcarà el to inquietant de tota l’obra, que t’atrapa per no deixar-te sortir fins que arribes a l’última línia. Considerada l’obra mestra de Du Maurier, ‘Rebecca’ ens apropa a uns personatges complexes i d’una gran profunditat psicològica.
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.
