Jump to navigation
‘Subnormal’ és un d’aquells llibres, o novel·la gràfica en aquest cas, que arriben de manera fortuïta (el vaig veure un divendres de visita a la Biblioteca d'Amposta), que llegeixes amb una asseguda, que et remouen i que necessites recomanar després. Perquè és necessari.
És la història -desgarradora- d’un assetjament escolar real. El que va patir el jugador de bàsquet professional, Iñaki Zubizarreta, durant els seus anys d’institut i que el van abocar a voler-se suïcidar. Tot i anar fins a la vora d’un precipici, per tirar-s’hi, Zubizarreta va trobar la força per girar i tornar a casa. Però tots els i les joves que han patit -i pateixen- assetjament a l’escola o institut no ho han pogut suportar. I han acabat saltant. De fet, just fa uns dies, una xiqueta de 10 anys (10 anys!!) va intentar suïcidar-se a Saragossa per això mateix.
Són aquests casos els que van portar a Zubizarreta a explicar la seua història, de la mà de Fernando Llor i Miguel Porto, en aquesta novel·la gràfica que posa els pèls de punta. Amb només 11 anys, els companys de classe l’insultaven (d’aquí el títol del llibre), el vexaven, el copejaven… i això feia cada dia d’institut un infern. Tot, perquè era alt i fort. I això passava sota la mirada d’una professora, que ho considerava només “una cosa de nens” i que va posar com a “solució” que Zubizarreta no tornés a sortir al pati a l’hora d’esbarjo per evitar que es trobés amb els companys que l’assetjaven. Però la professora tampoc es quedava curta i el ridiculitzava davant dels companys a classe. Indigna, oi?
Sort va tenir del bàsquet, on s’hi va refugiar i va acabar convertint-se en jugador professional de l’ACB i guanyant una Copa del Rei. I després ha invertit tota la seva energia en conscienciar als joves de les conseqüències de l’assetjament escolar. També als adults. Perquè tothom tenim la nostra responsabilitat per acabar amb aquesta xacra que acaba amb la vida de xiquets i xiquetes. Eduquem els i les nostres filles en el respecte i la tolerància. Abracem la diversitat com una cosa que ens enriqueix. No deixem passar cap comportament amb el pretext de “és una cosa de nens”. No mirem cap a l’altre cantó. Denunciem les i els assetjadors.
Llegiu aquesta novel·la gràfica. Regaleu-la a adolescents i joves. És dura. Fa sentir ràbia i impotència. I la necessitat d’abraçar a Iñaki. Però és necessària. Molt necessària.
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.
