,
12/11/2012
Filosofia

15+15= 30 i 15

15 anys. Col·legi Diocesà Sagrada Família. Mariona Gil. Jo. Ella escrivia, jo no. Era molt bona. M’explicava les seues idees. Recordo la bola de billar número 8 encara que la història que la recorre s’ha esborrat del meu mapa mental. Sentiment de  culpa. Jo volia escriure i no ho feia. Ella escrivia, jo no.

30 anys. Ordinador portàtil. Campredó. Jo escric. Me n’he fet responsable d’allò que desitjava fer. Troballa. El sentiment de culpa s’ha d’eliminar en benefici d’un sentiment de responsabilitat. Sentir-se culpable no és útil. La culpa no jurídica només serveix per martiritzar-nos. El seu temps és un passat súper imperfecte. Martiri com a catarsis, com a expiació.

15 anys. Jo no estudiava. Retardava sempre el temps d’estudi. Al final, la culpa. No anava a visitar als meus avis. Culpa. La culpa maleïda com a excusa per no atendre al veritable motiu del no procedir o del fer d’una manera i no d’una altra. Remordiments però no canvis. Ànima enterbolida. Impossible avenç.

30 anys. Comprensió de les dimensions del meu caràcter. Sensibilitat. Comprensió de la gent, intent d’evitar fer-ne judicis. Responsabilitat. Presa de consciència de les meues accions. Vaig a visitar als avis. Quan en tinc ganes. Estudio. Allò que m’agrada. No sento culpa de no fer allò que no faig. Intento fer allò que m’apeteix fer. La responsabilitat evita preocupacions que podrien bloquejar qualsevol tipus d’acció o de conducta.

15 tardors. Naixement de Núria. La meua germana petita. 13 de novembre. Felicitat. Però també culpa. Per una decisió meua el meu pare arriba tard a casa i la meua mare està a punt de donar a llum. Pes, feixuc. Autoflagelament. Martiri inútil. Les accions passades només serveixen per agafar consciència de les presents. Mirar massa al passat evita agafar responsabilitat respecte al nostre present.

30 tardors. Núria felicitats! Comprensió de l’actitud de la meua germana. Adolescència. Intent de formar-la en la responsabilitat i no en la culpa. Voluntat de respectar els seus espais i temps. No obligar. Convidar. Estimar. Donar en la mesura de les possibilitats. Escriure, agrair. Fer quan se tenen forces i ànims. No obligar-se a fer, convidar-se. Il·lusió de veure com algú a qui jo volia llegir m’ha llegit. Mariona gràcies.

No demanaré mai a ningú allò que no pugui donar ni donaré allò que no tinc. Núria, feliç 15é aniversari! Qui fa el que pot no està obligat a més, qui fa el que vol no està obligat a res. Núria fes el que vulguis però fes-te’n responsable de les teues accions. Tu m’has ensenyat molt. Gràcies per estar a prop meu.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

21/03/2015
Cada dia que passa desaprenc una mica més a escriure. Me'n dono compte de què porto un fardell de paraules i que es van escampant pel terra aleatòriament. Escric tal com cau el so que porto entre les mans i que es descarrega silenciós.
24/02/2015
Toquen a morts. És un dia trist. Anava jo caminant, pensant en les meues coses i van i me diuen que s'ha acabat. Finiquitada. Quasi que m'agafa un infart. Tanta salut tenia pobreta. Se la veia en forma, però no. Tenia un mal endèmic.
19/01/2015
L'any 1890 van Gogh se suïcidava. Sentia que ningú el comprenia i que tenia alguna cosa molt important a dir. Vivia tan intensament que en un atac de lucidesa es va arribar a arrancar una orella.
22/12/2014
Estimat Quixot. El meu realisme és humil, de baixos fons. Jo sóc al rei el que el cul és al cor. Una part que també bombeja i que sovint és discreta tot i que, de tant en tant, genera esclafits i peterrades.
05/12/2014
Estimat Sancho, acompanya'm i te prometo, no només aventures extraordinàries, sinó també omplir-te de saviesa. Encara més, et faré propietari de vastos territoris. Vull un exèrcit de Sancho Panzas al meu costat.
02/11/2014
No hi ha res més complicat que canviar d'identitat. Ja no només per qüestions burocràtiques sinó per una qüestió psicològica.
15/10/2014
De vegades la realitat crema, allò que veiem fa mal i tendim a apartar la mirada.