15+15= 30 i 15

15 anys. Col·legi Diocesà Sagrada Família. Mariona Gil. Jo. Ella escrivia, jo no. Era molt bona. M’explicava les seues idees. Recordo la bola de billar número 8 encara que la història que la recorre s’ha esborrat del meu mapa mental. Sentiment de  culpa. Jo volia escriure i no ho feia. Ella escrivia, jo no.

30 anys. Ordinador portàtil. Campredó. Jo escric. Me n’he fet responsable d’allò que desitjava fer. Troballa. El sentiment de culpa s’ha d’eliminar en benefici d’un sentiment de responsabilitat. Sentir-se culpable no és útil. La culpa no jurídica només serveix per martiritzar-nos. El seu temps és un passat súper imperfecte. Martiri com a catarsis, com a expiació.

15 anys. Jo no estudiava. Retardava sempre el temps d’estudi. Al final, la culpa. No anava a visitar als meus avis. Culpa. La culpa maleïda com a excusa per no atendre al veritable motiu del no procedir o del fer d’una manera i no d’una altra. Remordiments però no canvis. Ànima enterbolida. Impossible avenç.

30 anys. Comprensió de les dimensions del meu caràcter. Sensibilitat. Comprensió de la gent, intent d’evitar fer-ne judicis. Responsabilitat. Presa de consciència de les meues accions. Vaig a visitar als avis. Quan en tinc ganes. Estudio. Allò que m’agrada. No sento culpa de no fer allò que no faig. Intento fer allò que m’apeteix fer. La responsabilitat evita preocupacions que podrien bloquejar qualsevol tipus d’acció o de conducta.

15 tardors. Naixement de Núria. La meua germana petita. 13 de novembre. Felicitat. Però també culpa. Per una decisió meua el meu pare arriba tard a casa i la meua mare està a punt de donar a llum. Pes, feixuc. Autoflagelament. Martiri inútil. Les accions passades només serveixen per agafar consciència de les presents. Mirar massa al passat evita agafar responsabilitat respecte al nostre present.

30 tardors. Núria felicitats! Comprensió de l’actitud de la meua germana. Adolescència. Intent de formar-la en la responsabilitat i no en la culpa. Voluntat de respectar els seus espais i temps. No obligar. Convidar. Estimar. Donar en la mesura de les possibilitats. Escriure, agrair. Fer quan se tenen forces i ànims. No obligar-se a fer, convidar-se. Il·lusió de veure com algú a qui jo volia llegir m’ha llegit. Mariona gràcies.

No demanaré mai a ningú allò que no pugui donar ni donaré allò que no tinc. Núria, feliç 15é aniversari! Qui fa el que pot no està obligat a més, qui fa el que vol no està obligat a res. Núria fes el que vulguis però fes-te’n responsable de les teues accions. Tu m’has ensenyat molt. Gràcies per estar a prop meu.