,
12/11/2012
Filosofia

15+15= 30 i 15

15 anys. Col·legi Diocesà Sagrada Família. Mariona Gil. Jo. Ella escrivia, jo no. Era molt bona. M’explicava les seues idees. Recordo la bola de billar número 8 encara que la història que la recorre s’ha esborrat del meu mapa mental. Sentiment de  culpa. Jo volia escriure i no ho feia. Ella escrivia, jo no.

30 anys. Ordinador portàtil. Campredó. Jo escric. Me n’he fet responsable d’allò que desitjava fer. Troballa. El sentiment de culpa s’ha d’eliminar en benefici d’un sentiment de responsabilitat. Sentir-se culpable no és útil. La culpa no jurídica només serveix per martiritzar-nos. El seu temps és un passat súper imperfecte. Martiri com a catarsis, com a expiació.

15 anys. Jo no estudiava. Retardava sempre el temps d’estudi. Al final, la culpa. No anava a visitar als meus avis. Culpa. La culpa maleïda com a excusa per no atendre al veritable motiu del no procedir o del fer d’una manera i no d’una altra. Remordiments però no canvis. Ànima enterbolida. Impossible avenç.

30 anys. Comprensió de les dimensions del meu caràcter. Sensibilitat. Comprensió de la gent, intent d’evitar fer-ne judicis. Responsabilitat. Presa de consciència de les meues accions. Vaig a visitar als avis. Quan en tinc ganes. Estudio. Allò que m’agrada. No sento culpa de no fer allò que no faig. Intento fer allò que m’apeteix fer. La responsabilitat evita preocupacions que podrien bloquejar qualsevol tipus d’acció o de conducta.

15 tardors. Naixement de Núria. La meua germana petita. 13 de novembre. Felicitat. Però també culpa. Per una decisió meua el meu pare arriba tard a casa i la meua mare està a punt de donar a llum. Pes, feixuc. Autoflagelament. Martiri inútil. Les accions passades només serveixen per agafar consciència de les presents. Mirar massa al passat evita agafar responsabilitat respecte al nostre present.

30 tardors. Núria felicitats! Comprensió de l’actitud de la meua germana. Adolescència. Intent de formar-la en la responsabilitat i no en la culpa. Voluntat de respectar els seus espais i temps. No obligar. Convidar. Estimar. Donar en la mesura de les possibilitats. Escriure, agrair. Fer quan se tenen forces i ànims. No obligar-se a fer, convidar-se. Il·lusió de veure com algú a qui jo volia llegir m’ha llegit. Mariona gràcies.

No demanaré mai a ningú allò que no pugui donar ni donaré allò que no tinc. Núria, feliç 15é aniversari! Qui fa el que pot no està obligat a més, qui fa el que vol no està obligat a res. Núria fes el que vulguis però fes-te’n responsable de les teues accions. Tu m’has ensenyat molt. Gràcies per estar a prop meu.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.