,
24/08/2011
Filosofia

Algun dia (t')escriuré coses boniques

Jo sempre he tendit a veure la biga al meu propi ull. Això no vol dir que no vegi la palla a l’ull aliè però potser m’agrada més anar desbrossant la palla per mirar de trobar l’agulla que de vegades penso que s’hi déu amagar. Això em fa ser molt observador; innatament jugo a ser un detectiu de sensacions, de sentiments, de caràcters i també de temes.


Un tema que em fascina, per exemple, és el de la intimitat, allò que habita entre dues persones però que tanmateix no es pot explicar. Si es podés explicar passaria a formar part de l’àmbit de la privacitat i acabaria per fer-se públic. Fer explícit vol dir treure-li el caràcter volàtil i misteriós a les interrelacions. En poques paraules, hi ha coses a les que no se li pot posar nom perquè el fet de caracteritzar quelcom ho redueix o ho converteix en una entitat esperpèntica. Una mirada no és pot acabar d’explicar mai però de manera implícita pot matar o enamorar, inclús incomodar.


Una mirada explicada, però, li llevaria la força a l’acte. Imagineu-vos un acudit que una vegada  acabat de contar s’explica allò que fa riure. Amb lo tràgic tendeix a passar lo mateix. Quan dues persones volen ser amigues però són incompatibles i es van explicitant que o canvia la situació ho hauran de deixar de mantenir la relació que tenien alguna cosa comença a fracturar-se. Quan s’expliquen les regles d’un joc que es pressuposa entès alguna cosa ja no anirà mai més bé.


Quan això passa, en alguns casos es pot arribar a arreglar la situació, però en moltes altres passa que cada vegada més sovint el llenguatge acaba per significar alguna cosa diferent de lo que explícitament manifesta. Qui de vosaltres no recorda una conversa amb una ex parella? L’altra persona et diu “com estàs?” i tu respons “com vols que estigui si m’has deixat?”, segurament ell/a contestarà “però és que tu m’importes igualment i per això et preguntava” i tu podries dir “doncs si t’importés no m’haguessis abandonat” i així seguiria una espiral de retrets com els que  es produeixen quan l’engranatge emocional falla i s’han de fer explícites sensacions que abans eren íntimes i es donaven per compreses.


Explicar-ho tot acaba per destrossar. Per exemple, jo que sóc insegur i que, com he explicat, arribo a veure’m la biga podria explicitar “no vull fer-me pesat amb els meus escrits” o també “em fa por que em mal interpretin, inclús que em ben interpretin” però no ho faré entre d’altres coses perquè quan esgotes un text explicant-lo no deixes que el lector pugui fer les elaboracions necessàries i jo lo que pretenc és crear una intimitat entre allò que dic i allò que algun nàufrag textual podria arribar a llegir.
 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

20/08/2013
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
12/08/2013
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
05/08/2013
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
22/07/2013
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
15/07/2013
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
08/07/2013
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
29/06/2013
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.