,
10/08/2018
Filosofia
Black Hole i Mosquito
Foto:
Toni Ruiz

Amors secrets entre superherois

- Què volies dir-me?

- Res. Mmmm. Què és un plaer lluitar sempre al teu costat.

- El plaer és meu. Crec que sense tu, la meva vida no tindria sentit.

- Ho dius seriosament?

- Clar! La vida del superheroi és molt solitària. A més, sense tu, el malvat Ein Stein encara rondaria per Tortosa fent estralls amb els seus enginys malèfics. Ets increïble.

- Així creus que sóc increïble?

- Clar.

- Doncs saps? El que volia dir-te és que estic enamorat de tu.

- (Apartant-se una mica) Crec que t'equivoques. Vull dir. Ja saps. M'agraden les dones. No és res personal. Em sap greu.

- El què et sap greu?

- Potser ens hauríem de separar. Cadascú anar per la seva banda a partir d'ara.

- Jo per Amposta i tu per Tortosa vols dir?

- Bé. Em resultaria incòmode lluitar al teu costat sabent que sents alguna cosa per mi.

- De fet, fa uns moments, tu has dit que també senties alguna cosa per mi, no?

- Què coi dius ara?

- Res. Deixa-ho. Només deia que l'amistat també és un sentiment. I que el fet de què senti alguna cosa per tu no t'hauria de molestar pas.

- Disculpa, no volia,...

- (Interrompent) Si fos una dona em proposaries el mateix?

- Ho sento, no volia,... Sóc un imbècil.

- Potser els dos ho som. De fet fa temps que ni tu ni jo tenim temps per a ningú. Passem dia i nit junts combatent el mal. Jo faig el dinar, tu el sopar. Jo frego el pis, tu planxes la roba,...

- (Amb el cap cot) Sí, ben mirat som una parella de fet. Sense sexe, però una parella.

- Potser no cal sexe per fer l'amor,...

- (Intentant somriure) Ei, no et passis ara.

- La confiança fa fàstic. Per cert, el teu nom de superheroi, en el seu moment me va fer dubtar.

- Black Hole? (Es posa a riure amb totes les seves forces). Seràs imbècil.

- Idiota. T'estimo.

- I jo a tu també. Perdona per....

- No. T'entenc. Entenc que te costi entendre'm.

- Saps? Sempre he lluitat per ser impecable a ulls dels demés i quan el meu millor amic va i me diu que m'estima, jo actuo com el pitjor dels homòfobs.

- No ets perfecte. T'estimo.

- Jo també t'estimo i molt. Per cert, avui cuines tu que jo ja porto dies fent dinar i sopar.

- No fotis.

- Com que que no foti? Ja fa dies que se't veu recuperat de l'esquinç que et va provocar Surinam en aquella maleïda lluita.

- Si no hagués estat per mi, Tortosa no ho hagués comptat.

- Et creus que ets Joan Sabaté o què?

- Tampoc et passis ara. Surinam volia irradiar tota la ciutat amb rajos Gamma...

- Com si jo no hagués participat en el combat.

- (Bufant) D'acord, avui cuino jo.

- T'estimo.

- Em fas un petó?

- Tampoc te passis.

- (Somrient) Homòfob.

- Imbècil.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

03/12/2017
Ell em va deixar però jo volia recuperar-lo d’alguna manera. No suportava que allò acabés sobtadament quan jo encara n’estava tan enamorada.
08/11/2017
*El que aquí s'aplega és un conjunt de relats i poemes escrits sense pensar gaire i publicats a xarxes socials.  Nin i Nina
09/10/2017
El color ataronjat de l’atmosfera veia ballar volves de pols mentre Kennan passejava amb el seu ciborgós. Malgrat el to cromàtic fos càlid, la temperatura rondava els 3 graus centígrads.
21/09/2017
Fardellet de somnis El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa, n’està fart de pertànyer a un peu. Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.
10/09/2017
Vuit dies somrient per Eivissa i una nit plorant. De tanta felicitat, records del passat s'hi van abalançar cap a mi com un sol sense frens col·lapsant contra el terra. La raó deixada de banda.
13/08/2017
A Campredó, quan jo era menut, hi vivia una bruixa. La veritat és que el meu poble és un lloc fascinant on les supersticions i les raons copulen amb més força que a d'altres llocs de les Terres de l'Ebre i de Catalunya.
27/07/2017
Imaginem-nos un sopar d'amics. És estiu i la lluna s'ha vestit de pruna. Les espelmes pinten de groc el blau fosc del cel. Una parella es besa. Estan molt enamorats. Dos amics es posen a xerrar sobre cotxes.