,
10/08/2018
Filosofia
Black Hole i Mosquito
Foto:
Toni Ruiz

Amors secrets entre superherois

- Què volies dir-me?

- Res. Mmmm. Què és un plaer lluitar sempre al teu costat.

- El plaer és meu. Crec que sense tu, la meva vida no tindria sentit.

- Ho dius seriosament?

- Clar! La vida del superheroi és molt solitària. A més, sense tu, el malvat Ein Stein encara rondaria per Tortosa fent estralls amb els seus enginys malèfics. Ets increïble.

- Així creus que sóc increïble?

- Clar.

- Doncs saps? El que volia dir-te és que estic enamorat de tu.

- (Apartant-se una mica) Crec que t'equivoques. Vull dir. Ja saps. M'agraden les dones. No és res personal. Em sap greu.

- El què et sap greu?

- Potser ens hauríem de separar. Cadascú anar per la seva banda a partir d'ara.

- Jo per Amposta i tu per Tortosa vols dir?

- Bé. Em resultaria incòmode lluitar al teu costat sabent que sents alguna cosa per mi.

- De fet, fa uns moments, tu has dit que també senties alguna cosa per mi, no?

- Què coi dius ara?

- Res. Deixa-ho. Només deia que l'amistat també és un sentiment. I que el fet de què senti alguna cosa per tu no t'hauria de molestar pas.

- Disculpa, no volia,...

- (Interrompent) Si fos una dona em proposaries el mateix?

- Ho sento, no volia,... Sóc un imbècil.

- Potser els dos ho som. De fet fa temps que ni tu ni jo tenim temps per a ningú. Passem dia i nit junts combatent el mal. Jo faig el dinar, tu el sopar. Jo frego el pis, tu planxes la roba,...

- (Amb el cap cot) Sí, ben mirat som una parella de fet. Sense sexe, però una parella.

- Potser no cal sexe per fer l'amor,...

- (Intentant somriure) Ei, no et passis ara.

- La confiança fa fàstic. Per cert, el teu nom de superheroi, en el seu moment me va fer dubtar.

- Black Hole? (Es posa a riure amb totes les seves forces). Seràs imbècil.

- Idiota. T'estimo.

- I jo a tu també. Perdona per....

- No. T'entenc. Entenc que te costi entendre'm.

- Saps? Sempre he lluitat per ser impecable a ulls dels demés i quan el meu millor amic va i me diu que m'estima, jo actuo com el pitjor dels homòfobs.

- No ets perfecte. T'estimo.

- Jo també t'estimo i molt. Per cert, avui cuines tu que jo ja porto dies fent dinar i sopar.

- No fotis.

- Com que que no foti? Ja fa dies que se't veu recuperat de l'esquinç que et va provocar Surinam en aquella maleïda lluita.

- Si no hagués estat per mi, Tortosa no ho hagués comptat.

- Et creus que ets Joan Sabaté o què?

- Tampoc et passis ara. Surinam volia irradiar tota la ciutat amb rajos Gamma...

- Com si jo no hagués participat en el combat.

- (Bufant) D'acord, avui cuino jo.

- T'estimo.

- Em fas un petó?

- Tampoc te passis.

- (Somrient) Homòfob.

- Imbècil.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.