,
12/02/2012
Filosofia

Aquest fred tan bipolar

 

Diuen que quan fa molt de fred la bogeria es contagia, i quan fa vent també. La tramuntana de l’Empordà n’és un bon exemple. Les baixes temperatures obliguen a recollir i de recollida tracta l’assumpte perquè quan fa molt de fred se sol fer recompte de les coses passades. El foc de la xemeneia o la calor d’una estufa conviden a contar històries passades i a fer-ne un recompte carregat de caliu. És la temporada en què les formigues reposen així com els óssos o les serps.

És període de guardar perquè qui guarda quan té pot donar-se als demés, pot explicar-los-hi les històries que ha anat recollint, les anècdotes que l’han anat corprenent i les mirades que, poc a poc, l’han anat fascinat. Qui escriu guarda les paraules i les ordena com aquell gos d’atura que va guardant les ovelles dirigit per un pastor. N’ha de tenir cura, les paraules són un animal gregari i si no se les porta per bon camí es poden esgarriar.

No tot serà qüestió de guardar, serà qüestió de gastar-se, i molt. Un escriptor genuí ho serà perquè no buscarà cap benefici propi, no buscarà quantificar els seus guanys sinó que buscarà donar-ho tot, gastar-se en la seva fita improductiva. Qui guardi per a sí no oferirà res amb substància per als demés. Escriure, en aquest cas, serà com estimar, com una donació d’allò recollit. Qui estima dóna perquè ho necessita, si no ho fes les possessions el cremarien. Qui guarda quan pot donar és que realment no estima.

El fred bipolar fa que busquem els nostres i que compartim històries, alegries i tristors perquè quan fa fred cadascú escriu en els altres una miqueta de la seva història i de les seves histèries. En aquest fred bipolar, amb el caliu de surtdecasa, jo voldria compartir un blog que vaig llegir per casualitat, anomenat Let it flow així com també el del meu cosí Jaume  Un poquet de ciència i el curtmetratge de German Machí Súper heroi.

 

 A Anna Zaera per tenir com a nom un palíndrom, per portar grenyes com diria la seva iaia, i perquè ahir ens va reunir a la vora del foc per tal que poguéssim anar contant-nos històries. Felicitats.   

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.