,
12/02/2012
Filosofia

Aquest fred tan bipolar

 

Diuen que quan fa molt de fred la bogeria es contagia, i quan fa vent també. La tramuntana de l’Empordà n’és un bon exemple. Les baixes temperatures obliguen a recollir i de recollida tracta l’assumpte perquè quan fa molt de fred se sol fer recompte de les coses passades. El foc de la xemeneia o la calor d’una estufa conviden a contar històries passades i a fer-ne un recompte carregat de caliu. És la temporada en què les formigues reposen així com els óssos o les serps.

És període de guardar perquè qui guarda quan té pot donar-se als demés, pot explicar-los-hi les històries que ha anat recollint, les anècdotes que l’han anat corprenent i les mirades que, poc a poc, l’han anat fascinat. Qui escriu guarda les paraules i les ordena com aquell gos d’atura que va guardant les ovelles dirigit per un pastor. N’ha de tenir cura, les paraules són un animal gregari i si no se les porta per bon camí es poden esgarriar.

No tot serà qüestió de guardar, serà qüestió de gastar-se, i molt. Un escriptor genuí ho serà perquè no buscarà cap benefici propi, no buscarà quantificar els seus guanys sinó que buscarà donar-ho tot, gastar-se en la seva fita improductiva. Qui guardi per a sí no oferirà res amb substància per als demés. Escriure, en aquest cas, serà com estimar, com una donació d’allò recollit. Qui estima dóna perquè ho necessita, si no ho fes les possessions el cremarien. Qui guarda quan pot donar és que realment no estima.

El fred bipolar fa que busquem els nostres i que compartim històries, alegries i tristors perquè quan fa fred cadascú escriu en els altres una miqueta de la seva història i de les seves histèries. En aquest fred bipolar, amb el caliu de surtdecasa, jo voldria compartir un blog que vaig llegir per casualitat, anomenat Let it flow així com també el del meu cosí Jaume  Un poquet de ciència i el curtmetratge de German Machí Súper heroi.

 

 A Anna Zaera per tenir com a nom un palíndrom, per portar grenyes com diria la seva iaia, i perquè ahir ens va reunir a la vora del foc per tal que poguéssim anar contant-nos històries. Felicitats.   

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

11/09/2016
Escena 1: Por  -Senyora, em sento estúpid.  -Ho és, no ho dubti. 
25/08/2016
Com si estigués prenyat d'impossibles sempre m'han agradat les hipèrboles, fins a tal punt de desconcertar a propis i a estranys.
12/08/2016
El linkedin em deixa sorprès. La promoció que en fa de saber vendre la moto és genial. Al cap i a la fi intueixo que tothom ens estem convertint en comercials, almenys en comercials de nosaltres mateixos. Potser ens estem convertint en producte.
30/06/2016
El compàs, amb totes les seves dèries, lluitava per girar amb la gràcia de la ballaruga. Li semblava que la seva dansa imitava hiperbòlicament els moviments de la Terra. La seva finor l'enamorava.
26/05/2016
Començo aquest post amb certa temor. La temor d'aquell que sap que pot rebre pals per totes bandes. Potser m'ho mereixo per intentar reflexionar més que opinar i sobretot per intentar entendre. 
21/04/2016
T'ho dic sincerament. Aquesta nit la lluna ha començat a molestar-me. Tan grossa, tan granulada... No sé què ha passat però ja no sé mirar-la com me la mirava abans. Ho sento, em veig incapaç de suportar tanta foscor, tanta nit...
11/02/2016
“Et noto distant, com si no t'importés. Per cada pregunta que et faig em soltes una resposta precuinada, buida, ratllant el sense sentit. Et mantens a la defensiva, com esperant un atac meu. Només vull atenció...”