,
11/07/2014
Filosofia

Balla'm

Porta’m allí on neixen les petjades

I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna

Tan plena que regalima de desig.

Camina’m ara que la gent no mira,

Mira’m quan aquesta foscor marxi

I t’explicaré la història d’aquesta llacuna

Si és que n’arribo a saber-ne alguna cosa.

Buscaré explicar-te-la amb els meus dits

Perquè no hi ha res millor que el silenci

Ni tampoc res pitjor que pell lluny de pell.

Balla’m entre els tarongers silvestres

O pinta a la meva galta els teus llavis;

No els esborris fins que jo no sigui vell.

Despulla’m la timidesa que em disfressa,

Que em condemna a no ser tan jo com vull.

Porta’m allí on et vaig conèixer a tu

I et contaré el conte de les olives nocturnes

Si es que no marxen volant a la llacuna,

Allí on l’aigua és llum de sol, nocturna

i tan càlida que fa de la neu un plugim.

Però sobretot balla’m perquè pugui ballar jo.

 

 

*Poema / diàleg entre un servidor i Cristina. Ella les imatges ballades i jo els sons llegits.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

14/03/2020
Tal com estan les coses molta gent comprendrà que herois com Messi, Zidane, Pau Gasol i d’altres es quedin a casa i no arrisquin a agafar el covid-19.
15/10/2019
La nineta del cor verd fa dies que es mira la Lluna. La veu allà dalt tan sola que sent tristor per ella. Pensa a ajudar-la i creu que la millor manera de fer-ho serà construïnt un gran pont per arribar a ella i donar-li el seu cor.
15/09/2018
M'ha caigut un hivern a l'ull i se m'ha inflat, m'he fet el fort, m'he volgut aguantar  però he explotat i una llàgrima ha fet primavera. Capolls i papallones, formigues i grills,
03/09/2018
Ens vàrem declarar amor etern. Allà on anàvem tallàvem als arbres les nostres inicials rodejades d'un cor. Inclús vàrem comentar que mai no estimaríem a ningú tant com ens havíem estimat nosaltres dos.
10/08/2018
- Què volies dir-me? - Res. Mmmm. Què és un plaer lluitar sempre al teu costat. - El plaer és meu. Crec que sense tu, la meva vida no tindria sentit. - Ho dius seriosament?
19/03/2018
- ¿Cómo lo hacen en las películas para que no te importe la muerte de alguien, o que incluso la desees?
27/02/2018
Fa mesos que em costa escriure articles pròpiament filosòfics. El meu conatus està tendint cap a la ficció i la poesia i, tot i que en la primera branca em sento molt còmode, en la segona em sento com en una camisa d’onze vares.