,
11/07/2014
Filosofia

Balla'm

Porta’m allí on neixen les petjades

I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna

Tan plena que regalima de desig.

Camina’m ara que la gent no mira,

Mira’m quan aquesta foscor marxi

I t’explicaré la història d’aquesta llacuna

Si és que n’arribo a saber-ne alguna cosa.

Buscaré explicar-te-la amb els meus dits

Perquè no hi ha res millor que el silenci

Ni tampoc res pitjor que pell lluny de pell.

Balla’m entre els tarongers silvestres

O pinta a la meva galta els teus llavis;

No els esborris fins que jo no sigui vell.

Despulla’m la timidesa que em disfressa,

Que em condemna a no ser tan jo com vull.

Porta’m allí on et vaig conèixer a tu

I et contaré el conte de les olives nocturnes

Si es que no marxen volant a la llacuna,

Allí on l’aigua és llum de sol, nocturna

i tan càlida que fa de la neu un plugim.

Però sobretot balla’m perquè pugui ballar jo.

 

 

*Poema / diàleg entre un servidor i Cristina. Ella les imatges ballades i jo els sons llegits.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

20/08/2013
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
12/08/2013
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
05/08/2013
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
22/07/2013
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
15/07/2013
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
08/07/2013
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
29/06/2013
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.