,
15/04/2011
Filosofia

Carta d'amor com un arrabal de bojos

Els vigilants dels llamps fan guàrdia. Esperen. És lo més important que ha fet el teatre del segle XX. La por es respira en l'ambient. S'obre el teló i la bogeria respira les meues neurones trencades que, per gràcia de la finitud, no seran mai eternes.

Sé que no és aquest l'espai. No hi ha decor en les paraules mal teclejades i a destemps d'aquell qui sap que quan escriu es dirigeix com un tro a ningú. És mastega por al malentès i al rebuig. Hem dono tot, ensenyo les meves cartes. Ara sóc fragilitat absoluta. Exposat ja no hi ha on amagar-se. Uns quants ulls miren, amb ganes de deixar-ho. No mereix la pena.

No és possible entendre a qui és mostra en tota la seva insignificança i menys quan vol parlar d'amor. Aquell qui mira, que somia en descansar entre les natges de la persona amb qui s'excita. Aixoplugat per les paraules que dansen quan dos és dissimulen en lo u quan arriba la nit. Un t'estimo llegit, barruntat per la incapacitat de parlar el mateix idioma.

Teixint el mar, tallant el vent. Hi ha alguna cosa més miserable? Desvariar és la impossible necessitat, potser algú ja la noteu. Un crit, un cel, uns genitals i sobretot una mirada que no mira. Un teatre sense espectacle. Cobra't la vida. Corro el perill de tirar a terra tota pretensió de no ser entès. Ho enteneu? Ni jo tampoc. Escric per ser sentit.

Sentir la teu veu, alçant-la al cel tot acariciant “t'estimo” amb la meva llengua al teu pubis. És un miratge infernal que s'aproxima a tot aquell que per uns moments es desvesteix i en lloc de llegir amb els ulls ho fa amb els dits, tot deixant-se seduir per la música del bateg d'algun dels més de cinc mil milions que a l'hora sonen descompassats. No sé contar.

Sona dur, no seré entès, ridículament: T'estimo.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

26/07/2014
Hi havia una vegada un noi, quan jo era un xiquet, que dibuixava amb un estil tan elaborat i amb uns tocs tan Marvel que jo només podia fer que quedar-me perplex amb els seus traços.
11/07/2014
Porta’m allí on neixen les petjades I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna Tan plena que regalima de desig. Camina’m ara que la gent no mira, Mira’m quan aquesta foscor marxi
18/06/2014
De menut somiava a ser un superheroi. El meu poder... dibuixar tot allò que se'm passes pel cap.
25/04/2014
Acabo de mirar “El jefe”, no sé per quin canal, i tinc la sensació de què els realitzadors cada vegada són més bons.
14/04/2014
Avui compto amb què tinc dues hores d’autonomia. Potser una mica més però no molt. Preparo ben bé el que faré. No puc quedar-me tirat a meitat del carrer i vull aprofitar al màxim aquest temps tan valuós.
22/03/2014
Al principi semblava que plogués, més de 100 cordills penjaven del vestíbul del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Tot plegat, el conjunt era prou harmònic.