,
01/01/2012
Filosofia

CONTRAODA DEL RIDÍCUL

 

Si pujo cinc esglaons abans de què es tanqui la porta els meus pares em regalaran la Master System II. La porta es tanca després d’haver saltat al novè. Els pares no me la porten. Si la propera persona que passa pel carrer és una noia, l’any vinent tindré parella. Passa una noia, l’any vinent res de res. Creences i anhels de l’any 1994, Roman, 12 anys.
 
Em desperto, si obro els ulls i són més de les dues del matí al rellotge aprovaré l’examen de Lògica. Són just les dues del matí, només passen 20 segons. Aprovo l’examen de lògica amb bona nota. He guanyat poders que abans no tenia? No, simplement en aquest cas he passat a l’acció. He fet el que tocava.
 
Em fa una mica de vergonya reconèixer que he jugat a aquests tipus de joc que jo anomeno “jocs amulet”, que només serveixen per donar-me confiança. Recordo quan la meva àvia em va regalar una avellana a mode d’amulet tot assegurant-me “si portes aquest fruit sec a sobre mai vindran els extraterrestres. Jo tenia molta por a possibles abduccions quan era petit i això em va calmar. No ha vingut cap extraterrestre a buscar-me, tampoc hagués vingut si no l’hagués portat però hagués viscut menys tranquil.
 
La por fa que busquem la seguretat fora de nosaltres mateixos i també fa que veiem senyals i indicis en tot allò que passa. Què m’agrada una noia que es diu Diana, no paro de passar per davant d’una immobiliària que té el mateix nom. Sempre havia existit, estava davant de casa meva a Barcelona, però en aquell moment, el rètol “Diana immobiliària” es va convertir en una premonició. Allò volia dir alguna cosa: que jo estava massa capficat en Diana encara que pensés que significava que sortiria amb ella.
 
Les senyals, els símbols o les premonicions sí que tenen alguna cosa a dir-nos, crec jo. Ens volen dir que els nostres anhels ho són i que fins que no ho intentem o no els oblidem ens obligaran a donar-los-hi importància. Això vol dir que hem de lluitar per aconseguir-ho, que hem de fer algun esforç, que no només val desitjar, que sense acció no hi haurà recompensa o que la hi haurà molt poques vegades. 
 
Si escric aquest article i el publico, a part de despullar alguns sentiments meus i exposar-me a fer el ridícul, tu esbossaràs un somriure. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

26/07/2014
Hi havia una vegada un noi, quan jo era un xiquet, que dibuixava amb un estil tan elaborat i amb uns tocs tan Marvel que jo només podia fer que quedar-me perplex amb els seus traços.
11/07/2014
Porta’m allí on neixen les petjades I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna Tan plena que regalima de desig. Camina’m ara que la gent no mira, Mira’m quan aquesta foscor marxi
18/06/2014
De menut somiava a ser un superheroi. El meu poder... dibuixar tot allò que se'm passes pel cap.
25/04/2014
Acabo de mirar “El jefe”, no sé per quin canal, i tinc la sensació de què els realitzadors cada vegada són més bons.
14/04/2014
Avui compto amb què tinc dues hores d’autonomia. Potser una mica més però no molt. Preparo ben bé el que faré. No puc quedar-me tirat a meitat del carrer i vull aprofitar al màxim aquest temps tan valuós.
22/03/2014
Al principi semblava que plogués, més de 100 cordills penjaven del vestíbul del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Tot plegat, el conjunt era prou harmònic.