,
17/09/2012
Filosofia

El "niño sonrisa"

Em porten al recital de contes "Las cinco menos cuento" i em fascina perquè estant a molts quilòmetres de les Terres de l'Ebre em trobo per casualitat amb Anna que ens convida a una copa de xampany perquè el seu pare, Lluís, fa 57 anys. Després decidim anar a sopar junts i ella li dedica una jota a la persona a qui estima dintre d'una euskal taberna. La gent ens mira però tant se val. Són les cinc menys conte, hi ha màgia i tot plegat és d'aquests dies en què el món s'atura per uns moments per aprendre el ritme de l'espontaneïtat.

Un conte hiper breu convertit en realitat que em transporta cap a un que vaig escriure i que Júlia, una dansarina barcelonina, que ara fa temps que no veig, va voler il·lustrar per fer-ne una tira còmica. Moments especials que es viuen de manera espacial. Diuen que si respires un moment de màgia, allò que hagis viscut fins al moment ja mai serà vist de la mateixa manera.

 

Per a qui no s'ho cregui aquí té El "niño sonrisa"(prem a la zona blava per veure l'enllaç). Júlia sort amb la dansa, Lluís gràcies pel xampany. Anna t'estimo perquè sempre estàs quan s'hi ha de ser. Cada boig amb el seu punt G.

 

Avui he redibuixat al "niño sonrisa sota la pluja" per tal d'intentar contagiar una mica d'alegria.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.