Em llegiràs en solitud

Estàs receptiu. Passen un ocells sobrevolant la platja. Ja ha arribat quasi tot l'equip. La directora d'art està muntant l'escenari. Una festa d'aniversari en què, per falta d'actors de figuració, només comptarà amb dues persones. No és ben bé com t'ho imaginaves. Et fa por que l'atmosfera que t'havies imaginat no copsi el sentit de l'acció. Confies en el director, confies en què tot surti bé.

Camines, et grates el cervell, passeges fent cercles. En el fons només n'ets  l'humil guionista. Millor no dir res. Saps que si dius alguna cosa t'escoltaran, però per respecte no l'hauries de dir. Et prens un cafè, no t'agraden aquestes begudes però sents que en necessites.

Avui Josep està a Qatar. No saps per què però penses en ell. Jesús segueix buscant sons per fer-ne wild tracks. Ara mateix t'ha fet pensar en el film El mapa de los sonidos de Tokyo, així que durant el dia d'avui Jesús serà “Sonidos de Tokyo” per a tu. Pensar en coses divertides et fa passar l'angoixa, és bo que callis.

Arriben els actors. Les teves mans cerquen les butxaques de la teva jaqueta. T'has pres dos cafès. No t'atreveixes a mirar la platja, falten 20 figurants. Havia de ser un aniversari multitudinari i serà cosa de dos. El temps s'embala i t'has d'adaptar a les circumstàncies tal com ho fan ells. Els “elèctrics” van pujant els focus al turó; el mateix turó que t'impedeix veure la platja i també l'escenari.

Poc a poc tothom va traspassant la barrera de sorra. Al final només quedes tu. Aquesta nit li enviaràs un missatge a Josep. Li preguntaràs com va pel país que patrocina al Futbol Club Barcelona. Només vols evadir-te del teu entorn. Necessites comunicar-te amb algú que estigui molt lluny i que et doni sempre confiança.

Et criden, sents que has de pujar. Has de veure com està quedant. Podries no veure-ho. Tanmateix ja t'has negat a participar massa vegades d'allò que t'ha fet tanta por com il·lusió. Ja ets a dalt. Aixeques el cap i veus l'escenari tal i com era en el teu cap quan havies dissenyat la història. Se't posa la pell de gallina, no pel fred. Et corprèn l'emoció, no saps com descriure-ho, no tens paraules però notes com si la immensitat volgués reposar tota de cop dins del teu petit cos. Et quedes allà dalt paralitzat. Necessites processar el que està succeint. Sents que avui és d'aquests dies que fan que la vida mereixi ser viscuda. Com canvien les coses.

Visionar aquests tipus d'esdeveniments fa que la teva ànima se senti embargada per un sentiment d'admiració quasi impossible de descriure. Ho sents però no ho entens i això et fa preguntar si aquest èxtasi es produeix per l'esdeveniment en sí o, en canvi, per la impossibilitat de poder participar-hi en ell. No trobes cap llapis ni llibreta a l'abast així que només et guardes al cap aquesta última frase. Quan arribis a casa intentaràs escriure'n alguna cosa al respecte. Voldràs mantenir l'essència de l'esdeveniment i sobretot voldràs que algú més, al llegir allò que tu has sentit, pugui dir touché. Perquè en el fons tu vols que aquell qui et llegeix se senti acompanyat tal i com tu t'hi vas sentir després de l'escena de l'aniversari a la platja. Traspassat per la bellesa.