,
06/05/2013
Filosofia

EXPERIMENT GOEBBELS

 

Avís! Aquest article és un experiment psicològic. Mentre aneu llegint heu d’anar meditant què és allò que us suggereix. Intenteu ser objectius. Allò que llegireu a continuació pertany a Joseph Goebbels, concretament a les seues memòries. Fragments que va elaborar per fer un discurs amb les SS. M’ha semblat interessant exposar-ho pel seu contingut. He agafat el text d’una versió castellana editada als anys 60.

“Queridos camaradas. Después de largas investigaciones hemos llegado a la conclusión de que el mensaje transmitido no es importante. No al menos cuando la persona a quien se le adjudica la autoría del mencionado texto parezca ser afín a nuestra ideología; siempre y cuando se trate de una persona ilustre.

En dichos casos, el pueblo llano tenderá a aceptar casi siempre aquello que su “ídolo” promueva, aún esto vaya en su contra. También se ha podido comprobar que las personas cambian fácilmente de postura ideológica cuando la opinión que defienden se convierte en minoritaria.

Si los medios de persuasión crean ídolos, y se ha demostrado con la llegada de la radio que se pueden crear, cualquier opinión que defendamos será refrendada por el vulgo siempre y cuando esto no comporte una lucha explícita contra sus intereses. Hemos constatado que podemos, por tanto, controlar los medios para poder crecer en allegados y darle a la gente aquello que realmente necesita.

La psicología conductista, tan en boga en estos tiempos, ofrece resultados increíbles en cuanto al adiestramiento de las personas se refiere. Estudios recientes demuestran que tal adiestramiento es más eficiente cuando la gente se cree libre de poder elegir. En libertad, las personas se tornan más dóciles. Habrá qué pensar en cómo la libertad y el control se pueden llegar difuminar.

Generen un mismo texto y pónganlo en boca del Presidente de los emergentes Estados Unidos de América Franklin Roosevelt o en el líder de la Unión Soviética Iósif Stalin. El texto ha de ser similar, con los mismos presupuestos. Los norteamericanos que lean el texto firmado por su presidente, seguramente estarán al 70% de acuerdo con lo dicho. Aquellos que lo lean firmado por Stalin quizás lleguen a estar al 99% en desacuerdo.

No importa lo dicho camaradas. Lo que importa es la autoría. Una simple firma o una fotografía y bastará para convencer o aborrecer. Parece fácil, pero detrás de todo esto ha de haber una fuerte estrategia de comunicación. El liderazgo requiere de una fuerte estructura que lo respalde.”

Aquest article és completament meu. Jo que sàpiga Goebbels no ha escrit res similar. L’experiment consisteix en fer notar que moltes coses de les que llegim ens les traguem sense mastegar i ens solen agradar si les firma algú de pensament afí al nostre o  algú a qui considerem un ídol. Evidentment no acceptarem allò que vagi en contra de la nostra essència.

Però segurament un article d’algú famós rebrà un tou de “m’agrada” cosa que un article similar d’algú desconegut, segurament, ho tindrà més difícil, inclús podria ser criticat per la gent que ha considerat que li agrada el mateix article firmat per "l'ídol". La raó no és senzilla. Quan apostem per algú i ho fem públic el que diem en realitat és “ell és dels meus”. La voluntat de sentir-nos integrats en una comunitat fa que un “nom”, una “firma” facin que un mateix text sigui interpretat de diferents maneres. N’estic segur de què no llegiríem de la mateixa manera la ficció que he creat si hagués dit que el fragment estava extret d’un manifest de Ghandi. Inclús pensaríem que les intencions d’escriure’l no serien les mateixes.

 

Perdó per experimentar amb vosaltres. Prometo tornar-ho a fer.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.