,
21/09/2017
Filosofia
Picasso's toe in love
Foto:
by Toni Ruiz

Fardellet de somnis

Fardellet de somnis

El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa,

n’està fart de pertànyer a un peu.

Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.

Per les nits somia amb llenços, colors i textures.

De dia intenta treure el cap per veure el cel

i s’imagina que és com la sal o com un somni,

que és dissol amb aigua i que l’aigua es torna mel.

De quant en quant busca pedres grosses

per fer perdre l’equilibri del cos del qual n’és pres.

Ara s’etziba una gran hòstia i Nepomuceno crida.

Ara s’infla, cou i s’adoloreix tot posant-se blau i vermell.

Pel carrer d’Avinyó el trauen a passejar i s’enamora d’un cos;

Francisco de Paula Juan l’obvia, ell busca pinzells.

Idealista buscant somnis, per Horta de Sant Joan,

allí hauria volgut quedar-se, tota la seva vida en zel.

Picasso anhelava ser Velázquez alguna de les seves nits,

el seu dit anhelava fugir, marxar,... escapar-se d’ell.

Fardellet de somnis contra Urà fet de cubs de Rubik,

dintre del seu calcetí buscant trencar-lo, esperant estels.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

21/03/2015
Cada dia que passa desaprenc una mica més a escriure. Me'n dono compte de què porto un fardell de paraules i que es van escampant pel terra aleatòriament. Escric tal com cau el so que porto entre les mans i que es descarrega silenciós.
24/02/2015
Toquen a morts. És un dia trist. Anava jo caminant, pensant en les meues coses i van i me diuen que s'ha acabat. Finiquitada. Quasi que m'agafa un infart. Tanta salut tenia pobreta. Se la veia en forma, però no. Tenia un mal endèmic.
19/01/2015
L'any 1890 van Gogh se suïcidava. Sentia que ningú el comprenia i que tenia alguna cosa molt important a dir. Vivia tan intensament que en un atac de lucidesa es va arribar a arrancar una orella.
22/12/2014
Estimat Quixot. El meu realisme és humil, de baixos fons. Jo sóc al rei el que el cul és al cor. Una part que també bombeja i que sovint és discreta tot i que, de tant en tant, genera esclafits i peterrades.
05/12/2014
Estimat Sancho, acompanya'm i te prometo, no només aventures extraordinàries, sinó també omplir-te de saviesa. Encara més, et faré propietari de vastos territoris. Vull un exèrcit de Sancho Panzas al meu costat.
02/11/2014
No hi ha res més complicat que canviar d'identitat. Ja no només per qüestions burocràtiques sinó per una qüestió psicològica.
15/10/2014
De vegades la realitat crema, allò que veiem fa mal i tendim a apartar la mirada.