Jump to navigation
Poses Tele 5, et disposes a veure un reportatge. Però saps que lo important arribarà després de la publicitat. No importa què estiguis veient, importa que facis cas a les píndoles informatives de l’exclusiva impactant que està a punt d’arribar. “Després de la publicitat, us explicarem el més impactant” i els espectadors ens infartem davant les espectatives generades, el ja conegut hype.
Reflexionem sobre aquest punt. Ja des de petit ens fascinen els Kinder Sorpresa, però no importa què porten a dintre, el que importa és que ens fascinem per quelcom que no sabem què és i que porta la promesa de ser una “gran sorpresa”. L’error més gran és obrir l’ou i veure el regal que porta, normalment quelcom del tot inútil i gens divertit.
Lluny de decepcionar-se els infants demanen un altre ou, i un altre, i un altre,... El reforç per interval i l’aleatorietat fan que, a pesar de saber racionalment que l’ou mai arribarà a satisfer, el desig de generar-nos espectatives impera i de manera irracional esperem que al proper ou trobem l’objecte que satisfarà el nostre desig.
Alerta, el desig no s’acaba de satisfer. Una vegada es desvela la incògnita, la realitat sempre és pitjor que les espectatives. Sobretot perquè hi ha més ous per obrir, més històries a visionar, més paquets d’Amazon que rebre. El futur es presenta com allò desitjable i el present es manifesta com el pitjor dels llocs possibles.
La nostra època s’enfoca cap a un futur buscant satisfer les nostres espectatives. La publicitat ens assetja, els Kinder Sorpresa assetgen a les botigues als infants. Però la realitat s’imposa i al final res ens plau. Al contrari, ens hem creat tant de hype que ja res ens pot satisfer. No sabem què busquem, només sabem que busquem que ens venguin la moto. El hype és la nostra heroina, volem que ens avancin noves enganyifes. Som peixos que busquem ams que picar constantment però que una vegada hem picat ens sentim sovint enganyats.
El primer hype, la promesa d’una vida eterna plaentera. El Kinder Sorpresa que no es pot obrir. Això genera veritables espectatives i és el que busquem. Perquè una vegada mostrat el producte ja perd valor. Això ho demostren les xarxes socials de lligar. L’inici d’aquest flirteig és més fascinant que la pròpia trobada on sovint hi ha desencisos.
Cal pensar cap on enfocar el hype ja que les espectatives de futur del Planeta són molt pessimistes. El hype és el del plaer personal i individual, però ja sabem que aquest acaba generant moltes frustracions i perpetra un cercle viciós de hype –desencís – nou hype.
Estem advertits, no hi ha res que ens acabi de satisfer, perquè ja estem condicionats per l’espectativa que ens alimenta i que poc a poc ens enverina i ens converteix en anhedònics. L’impacte preparat del hype redueix l’imprevist i inesperat. Quan esperem quelcom deixem de banda tot allò que s’escapa de les nostres mans i ens convertim en calculadors i les calculadores no gaudeixen gaire, perquè l’important del hype no és el que pots guanyar sinó el que pots perdre i sempre, sempre acabem tots perdent.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
