,
10/09/2021
Filosofia
Espectativa, decepció, espectativa
Foto:
Dibuix: Toni Ruiz

Hipeja'm, maleït

Poses Tele 5, et disposes a veure un reportatge. Però saps que lo important arribarà després de la publicitat. No importa què estiguis veient, importa que facis cas a les píndoles informatives de l’exclusiva impactant que està a punt d’arribar. “Després de la publicitat, us explicarem el més impactant” i els espectadors ens infartem davant les espectatives generades, el ja conegut hype.

Reflexionem sobre aquest punt. Ja des de petit ens fascinen els Kinder Sorpresa, però no importa què porten a dintre, el que importa és que ens fascinem per quelcom que no sabem què és i que porta la promesa de ser una “gran sorpresa”. L’error més gran és obrir l’ou i veure el regal que porta, normalment quelcom del tot inútil i gens divertit. 

Lluny de decepcionar-se els infants demanen un altre ou, i un altre, i un altre,... El reforç per interval i l’aleatorietat fan que, a pesar de saber racionalment que l’ou mai arribarà a satisfer, el desig de generar-nos espectatives impera i de manera irracional esperem que al proper ou trobem l’objecte que satisfarà el nostre desig.

Alerta, el desig no s’acaba de satisfer. Una vegada es desvela la incògnita, la realitat sempre és pitjor que les espectatives. Sobretot perquè hi ha més ous per obrir, més històries a visionar, més paquets d’Amazon que rebre. El futur es presenta com allò desitjable i el present es manifesta com el pitjor dels llocs possibles.

La nostra època s’enfoca cap a un futur buscant satisfer les nostres espectatives. La publicitat ens assetja, els Kinder Sorpresa assetgen a les botigues als infants. Però la realitat s’imposa i al final res ens plau. Al contrari, ens hem creat tant de hype que ja res ens pot satisfer. No sabem què busquem, només sabem que busquem que ens venguin la moto. El hype és la nostra heroina, volem que ens avancin noves enganyifes. Som peixos que busquem ams que picar constantment però que una vegada hem picat ens sentim sovint enganyats.

El primer hype, la promesa d’una vida eterna plaentera. El Kinder Sorpresa que no es pot obrir. Això genera veritables espectatives i és el que busquem. Perquè una vegada mostrat el producte ja perd valor. Això ho demostren les xarxes socials de lligar. L’inici d’aquest flirteig és més fascinant que la pròpia trobada on sovint hi ha desencisos. 

Cal pensar cap on enfocar el hype ja que les espectatives de futur del Planeta són molt pessimistes. El hype és el del plaer personal i individual, però ja sabem que aquest acaba generant moltes frustracions i perpetra un cercle viciós de hype –desencís – nou hype. 

Estem advertits, no hi ha res que ens acabi de satisfer, perquè ja estem condicionats per l’espectativa que ens alimenta i que poc a poc ens enverina i ens converteix en anhedònics. L’impacte preparat del hype redueix l’imprevist i inesperat. Quan esperem quelcom deixem de banda tot allò que s’escapa de les nostres mans i ens convertim en calculadors i  les calculadores no gaudeixen gaire, perquè l’important del hype no és el que pots guanyar sinó el que pots perdre i sempre, sempre acabem tots perdent.

 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

26/07/2014
Hi havia una vegada un noi, quan jo era un xiquet, que dibuixava amb un estil tan elaborat i amb uns tocs tan Marvel que jo només podia fer que quedar-me perplex amb els seus traços.
11/07/2014
Porta’m allí on neixen les petjades I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna Tan plena que regalima de desig. Camina’m ara que la gent no mira, Mira’m quan aquesta foscor marxi
18/06/2014
De menut somiava a ser un superheroi. El meu poder... dibuixar tot allò que se'm passes pel cap.
25/04/2014
Acabo de mirar “El jefe”, no sé per quin canal, i tinc la sensació de què els realitzadors cada vegada són més bons.
14/04/2014
Avui compto amb què tinc dues hores d’autonomia. Potser una mica més però no molt. Preparo ben bé el que faré. No puc quedar-me tirat a meitat del carrer i vull aprofitar al màxim aquest temps tan valuós.
22/03/2014
Al principi semblava que plogués, més de 100 cordills penjaven del vestíbul del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Tot plegat, el conjunt era prou harmònic.