,
17/06/2011
Filosofia

Jo i Joana Ortega (però no Gasset)

L'altre dia me vaig despertar amb l'anhel de conèixer a la Vicepresidenta del Govern. D'acord, és un anhel un tant estrany, potser esperpèntic però de vegades els desitjos i la raó es barallen com gos i gat. Em mirava al mirall i veia la Joana Ortega al meu davant. No era pas un anhel eròtic, ni molt menys, Déu la guard.

Jo que mai he sigut mitòman, tenia un dilema; no sabia com dir-li a la Joana que m'havia despertat amb un desig i que ella n'era l'objecte. Si per a una dona catòlica com ella havia de sonar violent el meu manifest imagineu-vos com devia ser per a mi. Jo que sóc tan tímid que no paro d'escriure i que tendeixo a ser més aviat racional i poc donat a les manifestacions de goig.

El problema no s'acabava aquí, no pas. Amb la quantitat d'indignats pel món que amenacen la pau dels qui “manen i demanen” potser la seua seguretat s'hauria enfortit força, lo suficient com per tal que un nyicris com jo no podés ni tan sols trencar l'ambient dels policies que deurien envoltar-la. M'ho imaginava com un joc de videojoc, i ella era el monstre final, tot i que el camí per arribar-hi no era gens fàcil. Eis,  no m'interpreteu malament, que no me la imagino com al Felip Puig.

Tot plegat és difícil satisfer certs desitjos i en sóc molt conscient. Però la web ho pot solucionar tot. Potser des d'aquí jo pugui arribar a ella; si algú la veu que li expliqui que hi havia un noi que tenia un desig. Tenia un anhel un noi un tant ximple però que reflexionava molt les coses, que tenia un anhel de parlar-li amb respecte però amb un xic d'ironia per tal de no ofendre ningú.

 Si algú la veu o hi parla amb ella que li expliqui que hi havia un noi que volia donar-li les gràcies, que ell també falsifica el seu currículum tot intentant esborrar els títols acadèmics que té, que només posa que té la ESO. Si algú la veu que li digui que aquest noi l'entén, que sap que trobar feina és molt important i molt difícil avui en dia. Què més dóna una carrera de més o una de menys!

Que també li digui que aquest noi no va ser trucat per fer entrevistes fins que no va eliminar Filosofia i Comunicació Audiovisual del seu currículum. Que li digui ben dit, clucant-li l'ullet! Què entengui que no està sola en aquesta situació. Però que també li digui que intenti ser més discreta i que li pregunti si Déu perdona aquestes infraccions. Ep, que jo no sóc creient però tampoc creia Niels Bohr amb la sort i tanmateix tenia penjada una ferradura damunt la seua porta perquè algú li havia comentat que funcionava encara que no s'hi cregués pas.

Vagi aquest article innocent dedicat a Maria.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.