,
13/08/2012
Filosofia

Jo que sóc poqueta cosa... Aniversari

Jo sóc poqueta cosa, molt poqueta cosa. Tant com un nadó, que si és quelcom ho és en relació a la seva mare; ella és gran part del seu món.Nadó sense consciència de sí mateix però amb intuïció i aferrat a la vida. Jo sóc molt poqueta cosa i no és falsa modèstia. Algun dia se m’endurà el vent, i si sóc alguna cosa i aconsegueixo semblar més és gràcies al meu entorn, a les amistats que em valoren.

Si a algú li sembla bé allò que faig no és mèrit meu, és una qüestió d’acceptació i de fascinació de l’entorn que està predisposat a valorar-me. No seré més perquè algú em valori més però si que seré més si la gent a qui estimo m’estima a mi. Primer van els sentiments i després la raó. Si algú ens agrada tendirem a valorar més positivament allò que realitza. És més fàcil perdonar i justificar allò que estimem que allò que no té res a veure amb nosaltres. I jo sóc poqueta cosa, com la criatura que dormia tranquil·lament durant l’aniversari d’Oriol.

Sóc poqueta cosa, una petita inspiració que està dissenyada per fer somriure i poca cosa més, però no menys. Però ser poqueta cosa em sembla tan bonic! Res d’anar carregat, res de prescripcions, només intuïcions. Res de transcendències. Només immanències. I tot el que sóc ho és mercès a la gent que m’envolta i que em dignifica perquè quan sento que algú, podent estar al costat d’una altra persona, decideix quedar-se amb mi és llavors quan sento, que la menudesa de la que estic feta, arriba a la seva plenitud. El meu privilegi: tenir la meva gent al meu costat i això és el que fa que la coseta que sóc s’infli de vida.

Oriol, feliç aniversari. Tu formes part del meu privilegi i me vas permetre dir-t’ho i això em fa feliç. Poder dir que estimo a qui estimo és el meu privilegi. Gràcies Oriol, i també gràcies a Gemma Balagué per ajudar-me a regalar una cançó i no un simple poema a deshores. Josep, German, vosaltres també sou part del meu món tal i com la cançoneta mostra, gràcies.

 

Melmelada, Cançó per a Oriol Gracià (clickeu per escoltar-la, si voleu...)

 

Cortina de prunes,

Babaus i sonars,

Cargols que pugen pels peus

I si cal una mica de gelatina.

Yoga de mestres europeus

De Campredó a Paüls

Sense saber per on pares.

Disfresses franceses,

Olor a renaixença

I un poema sense rima.

 

Noi que cremes etapes,

Escòcia, França, Tortosa;

Que gires i gires, no pares.

Noi de mirada atenta,

Sàpiens, surtdecasa en prosa

Ara en fas 30 i no bades.

 

Cacauets marrons blindats,

Cinèfils, joves, Senegal,

Josep, jo i German.

Hola, adéus a deshores

Però sempre al teu costat.

Pianos, gralles que sonen

I Gemma que em vol ajudar

A dir que els amics t’estima’m

Encara que t’estiguis fent gran.

Oriol que passes dels 30, felicitats.

Melmelada

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

06/04/2021
Déu preferí a Abel i Caïm, en veure's rebutjat, decidí matar al seu germà petit. Ja en el Gènesi es veuen les conseqüències de la insuficiència i de la mancança.
09/01/2021
“Després de 3 setmanes suportant aquells ruixats, tota la comunitat va acceptar la decisió d'abandonar el seu refugi subterrani i marxar a viure definitivament en un altr
29/04/2020
Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un
30/03/2020
Aquests dies estic fent l'esforç de centrar-me molt a comprendre i a evitar jutjar.
23/03/2020
Una de les propostes que em va semblar més curioses de la meva llicenciatura de filosofia fou la proposta experimental del filòsof nord-americà John Rawls.
20/03/2020
Aprofito el confinament per fer reflexió perquè a diferència del que proposa Fernández Díez, tot ha de poder ser qüestionat, d'altra banda es cau en el dogma i el dogma pot caure en barbàrie.