,
28/11/2011
Filosofia

L'AMO DE LA FINCA DE TORTOSA

Tortosa després de la III Revolució Digital ja no és allò que era. Ja fa anys que ningú recorda com es vivia abans. La gent té por, és normal. Cada dos per tres el sistema operatiu es “penja”. De sobte ja és de nit i tothom a dormir, encara que siguin les 12 del migdia. La nit és perillosa des de fa més de mil anys. “Error dins del sistema” i comença la diàspora. La via pública és un perill, és molt inestable; després d'establir-ne el nou format no se sap mai quina forma tindrà, ni quins carrers.

 

El President de Tortosa és un cervell connectat a diversos sensors. Els tortosins l'anomenen “l'amo de la finca”. "La Finca" és el programa que el cervell va dissenyar i que els moribunds varen votar. Fa més de dos mil anys que són aquells qui estan més a prop de morir qui voten a la ciutat del Molt Baix i Escàs Ebre. El del “cotxe Fúnebre”, la mà dreta de “l'amo de la finca", va a buscar aquells que ja estan a punt de expirar per tal que manifestin el seu vot.

 

Durant la època clàssica ja se sabia que els moribunds podien fer decantar un vot. Per això els alcaldes de poble d'aquells temps els anaven a “visitar” i, de vegades, fins i tot els acompanyaven a les urnes. Ara, el vot és exclusivitat seua. L'argument: aquell qui està a punt de morir deixa de ser egoista i pot decidir de manera objectiva i en benefici de la comunitat.

 

Tot plegat “L'amo de la finca” no se'n surt massa bé. Els moribunds, però, el van votar i van decidir que manés fins esgotar les seues neurones i bits. A la plaça del poble, quan la gent s'hi atreveix a passejar, es comenta que potser haurien de mirar de fer-ne alguna cosa al respecte. La gent té por de “l'amo de la finca”. Les coses no canvien, es respira la por als carrers. El sistema operatiu de Tortosa “S.A.” està dissenyat per què la gent sigui políticament correcta. Quan algú vol queixar-se del mal funcionament d'algun programari experimenta un bloqueig de dades dins del seu cervell. Reset

 

Avui és el dia de la Mare de Zeus de la Cinta de cassette. Durant aquesta celebració mai hi ha hagut cap error de sistema. El President de Tortosa es connecta a l'altar major, apareixen uns hologrames que simulen criatures angelicals. Es beneeix el DVD sagrat, la gent se'l col·loca a la boca, és el programari del ciutadà cívic del nou any, amb les noves regles. Amén.

 

Hi ha un nen a primera fila, porta un crucifix. Es nota que mai ha estat programat. Sembla neguitós, i se'l veu entremaliat. La seva mare es posa nerviosa. Ha d'anar a buscar el DVD però li fa vergonya portar el nen. Es posa a la fila. A lo pitjor li posen el programari “d'indigent” aquest any si veuen que el nen juga i no para atent. Fins als 10 anys no es pot programar un cervell, el seu fill en té només 8.

 

La gent passa desfilant, el nen segueix a la seva mare i quan arriba a l'altura de “l'amo de la finca”, tot pensant que és un núvol de sucre, comença a empalar-lo. Quins cops li pega!!! La gent se sorprèn. El programa deixa de funcionar. Tot torna a ser real, res de virtual. Algú comenta “òndia, què fàcil que és canviar les coses!”. Algú altre, amb veu baixa, li replica a un amic “I ara què passarà?” a lo que l'amic respon “Doncs que ara segurament haurem de pensar i actuar per nosaltres mateixos, ara bé lo més pesat.”

 

Instal·lant nou programari lliure, no desconnecteu l'ordinador.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

26/07/2014
Hi havia una vegada un noi, quan jo era un xiquet, que dibuixava amb un estil tan elaborat i amb uns tocs tan Marvel que jo només podia fer que quedar-me perplex amb els seus traços.
11/07/2014
Porta’m allí on neixen les petjades I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna Tan plena que regalima de desig. Camina’m ara que la gent no mira, Mira’m quan aquesta foscor marxi
18/06/2014
De menut somiava a ser un superheroi. El meu poder... dibuixar tot allò que se'm passes pel cap.
25/04/2014
Acabo de mirar “El jefe”, no sé per quin canal, i tinc la sensació de què els realitzadors cada vegada són més bons.
14/04/2014
Avui compto amb què tinc dues hores d’autonomia. Potser una mica més però no molt. Preparo ben bé el que faré. No puc quedar-me tirat a meitat del carrer i vull aprofitar al màxim aquest temps tan valuós.
22/03/2014
Al principi semblava que plogués, més de 100 cordills penjaven del vestíbul del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Tot plegat, el conjunt era prou harmònic.