,
16/01/2014
Filosofia

L'enterrament de la filosofia

Hi anirem tots vestits de negre, planyerem no haver-te ajudat amb totes les nostres forces. T’encendrem una vela. Plourà, sí, això. Plourà ben fort i les gotes d’aigua caigudes del cel es confondran amb les dels nostres ulls. Esbossarem algun somriure per complaure als nostres acompanyants. No un somriure qualsevol, un de dolgut i resignat.

L’enterro serà l’any 2015. Potser el 16, com a molt el 17. Ningú hi voldrà assistir. Tan vella i tan jove. Qui ho hauria de dir? Tant què ens has donat i així t’ho paguen, tirant-te sorra i amagant-te de la gent. Així t’ho paguen alguns que ja estan cavant un forat ben gros perquè hi entris tota tu.

És ben curiós, ningú espera la mort dels éssers estimats. Mai s’està preparat quan es mor algú si aquest algú ens genera simpatia. I a tu, a tu no només t’esperen sinó que et van posant els peus a dintre..., ara els braços, ara el cap. Serà perquè els hi fas nosa? Però si ets ben àgil, menuda i lleugera.

Quin delicte has comès? I sinó per quin motiu et condemnen a mort. Potser ells es referiran a tu amb un eufemisme. Però quan els eufemismes surten de les boques dels qui tenen poder encara fan més mal. Es referiran a tu com a “reduïda” però voldran dir “colpejada, amputada, violada, enclaustrada...” o ves a saber què.

Però i si hi hagués alguna Antígona entre nosaltres? Em refereixo a alguna persona que es negués a acceptar la llei humana que, paradoxalment en aquest cas, et voldria enterrada. Si la hi hagués jo m’encomano a ella i la invoco per tal de què lluiti al nostre costat. Si pot ser, per evitar la teva mort anunciada.

Si t’enterren s’apropiaran del teu nom i l’empraran com a eufemisme dels seus dogmes. Però diuen que tu ets perenne. Ressuscitaràs llavors? Aquesta és la teva força? Si fos així jo lluitaria per fer-te costat amb tota la meva humilitat i diplomàcia. I, amb mi, milers d’Antígones acudiran a defensar-te perquè sense tu moltes coses més començaran a envellir, a eixugar-se i a morir.

 

Jo també sóc PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA FILOSOFIA

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

26/07/2014
Hi havia una vegada un noi, quan jo era un xiquet, que dibuixava amb un estil tan elaborat i amb uns tocs tan Marvel que jo només podia fer que quedar-me perplex amb els seus traços.
11/07/2014
Porta’m allí on neixen les petjades I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna Tan plena que regalima de desig. Camina’m ara que la gent no mira, Mira’m quan aquesta foscor marxi
18/06/2014
De menut somiava a ser un superheroi. El meu poder... dibuixar tot allò que se'm passes pel cap.
25/04/2014
Acabo de mirar “El jefe”, no sé per quin canal, i tinc la sensació de què els realitzadors cada vegada són més bons.
14/04/2014
Avui compto amb què tinc dues hores d’autonomia. Potser una mica més però no molt. Preparo ben bé el que faré. No puc quedar-me tirat a meitat del carrer i vull aprofitar al màxim aquest temps tan valuós.
22/03/2014
Al principi semblava que plogués, més de 100 cordills penjaven del vestíbul del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Tot plegat, el conjunt era prou harmònic.