,
16/01/2014
Filosofia

L'enterrament de la filosofia

Hi anirem tots vestits de negre, planyerem no haver-te ajudat amb totes les nostres forces. T’encendrem una vela. Plourà, sí, això. Plourà ben fort i les gotes d’aigua caigudes del cel es confondran amb les dels nostres ulls. Esbossarem algun somriure per complaure als nostres acompanyants. No un somriure qualsevol, un de dolgut i resignat.

L’enterro serà l’any 2015. Potser el 16, com a molt el 17. Ningú hi voldrà assistir. Tan vella i tan jove. Qui ho hauria de dir? Tant què ens has donat i així t’ho paguen, tirant-te sorra i amagant-te de la gent. Així t’ho paguen alguns que ja estan cavant un forat ben gros perquè hi entris tota tu.

És ben curiós, ningú espera la mort dels éssers estimats. Mai s’està preparat quan es mor algú si aquest algú ens genera simpatia. I a tu, a tu no només t’esperen sinó que et van posant els peus a dintre..., ara els braços, ara el cap. Serà perquè els hi fas nosa? Però si ets ben àgil, menuda i lleugera.

Quin delicte has comès? I sinó per quin motiu et condemnen a mort. Potser ells es referiran a tu amb un eufemisme. Però quan els eufemismes surten de les boques dels qui tenen poder encara fan més mal. Es referiran a tu com a “reduïda” però voldran dir “colpejada, amputada, violada, enclaustrada...” o ves a saber què.

Però i si hi hagués alguna Antígona entre nosaltres? Em refereixo a alguna persona que es negués a acceptar la llei humana que, paradoxalment en aquest cas, et voldria enterrada. Si la hi hagués jo m’encomano a ella i la invoco per tal de què lluiti al nostre costat. Si pot ser, per evitar la teva mort anunciada.

Si t’enterren s’apropiaran del teu nom i l’empraran com a eufemisme dels seus dogmes. Però diuen que tu ets perenne. Ressuscitaràs llavors? Aquesta és la teva força? Si fos així jo lluitaria per fer-te costat amb tota la meva humilitat i diplomàcia. I, amb mi, milers d’Antígones acudiran a defensar-te perquè sense tu moltes coses més començaran a envellir, a eixugar-se i a morir.

 

Jo també sóc PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA FILOSOFIA

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.