,
29/04/2011
Filosofia

NO HO PODIA CALLAR

L'altre dia un bon amic em va regalar el llibre d'Stéphane Hessel “Indigneu-vos!”. El que allí diuen José Luis Sampedro en el pròleg i el mateix Hessel no és pas trivial, ni molt menys. Que ens hem d'indignar és obvi si més no cal analitzar per què a pesar d'estar indignats no podem canalitzar la nostra frustració de manera que puguem crear sinergies i provoqui una mobilització col·lectiva.

Entenc que el que vol fer Hessel és precisament fer córrer la veu per tal que la gent en parli i es generin debats i converses com quan ell era jove i la gent es pugui unir en una indignació col·lectiva. El més important del llibre és el seu títol ,crec, i no vull dir amb això que lo que hi ha dins sigui banal, ans al contrari. Però lo que interessa és fer palesa que hi ha una indignació global.

El seu crit és contundent. Per tant em sento amb la obligació de parlar-ne en tant que entenc que aquesta és la seva voluntat, fer cadena per incentivar cooperacions pacífiques a favor d'una mobilització que permeti generar els canvis en la societat que la majoria de la gent pretén.  Crec que es tracta de parlar i internet pot ser-ne un bon catalitzador per fer-ho tot i que comporta el risc de que la mateixa revolució acabi sent només virtual, de voluntat i prou.

Ara que quasi totes les empreses, tinguin realment problemes econòmics o no, es fan servir de la situació econòmica actual per tal de justificar reduccions de sous, reducció d'hores o, com va ser el meu cas, un convit a deixar la feina, gràcies Jean François, a canvi de no ser sotmès a això que avui en dia se'n diu mobbing; ara és quan la gent ens hem d'indignar i és que sembla que siguin les empreses les que estan indignades i no nosaltres.

El que més em fa pensar que són les empreses les que estan indignades és el fet que les botigues tipus Fnac vénen aquest llibre tot i  que aquest va, a priori, en contra dels seus interessos. Tot plegat és curiós, no importa ja el que es vengui, lo únic que importa és que es vengui. La relativitat moral té un fort caire capitalista.

Si no queda clar lo mencionat només cal analitzar les últimes declaracions del Papa respecte Europa tot alarmant-se sobre la seva falta de moral hores abans de fer públics anuncis en diferents mitjans de comunicació tot demanant que es marqui la “creu” en la seva casella a l'hora de fer la declaració de la renda; no els agrada la nostra moral però sí els nostres diners. De fet entenc les frases del Papa com entenc un anunci de Minut Maid, un intent per obtenir més beneficis que l'oponent. Així és el lliure mercat.

El que queda encara més clar, i aquí vull anar, és que públicament les grans autoritats van les unes contra les altres quan en privat s'ajuden perquè els poderosos sempre s'ajuden, si més no, per evitar que els de més avall s'hi atansin. La nostra indignació ha de ser aquesta, una indignació conjunta en contra d'aquest relativisme promogut des de dalt i que ens emmalalteix d'impotència i frustració.

 “Crear és resistir. Resistir és crear”. Bones paraules de Hessel per anar acabant.

Gràcies a Felip i a José Bertomeu per aproximar-me el llibre i també a Xavi Anta per les nostres xerrades peripatètiques carregades d'història.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.