,
25/06/2012
Filosofia

A què no tens ous!

 

“No tens ous de tirar-li una taronjada al proper cotxe que passi!” I no, no en tenia d’ous jo. Era dels que em quedava amb la taronja i me la mirava, i no és que preferís menjar-me-la però sí que preferia no jugar-me-la. Fer ostentació de sobreabundància de poder del meu baix ventre no ha anat mai amb mi. Sí que ha anat sempre amb mi, però, reflexionar, i molt, sobre aquests tipus de situacions; suposo que per justificar els meus no actes o la meva insolidaritat amb aquells qui tenien un parell d’ous.

Hi ha alguna cosa en les paraules i en les frases que ens esclavitza perquè tendim a pensar que les paraules i la realitat tenen una forta correspondència, que si algú ens diu “idiota” està designant realment el nostre coeficient d’intel·ligència. Tendim a pensar que allò que diuen de nosaltres és el que som o que mostra de quina manera ens veuen realment els demès.

Per quin motiu ens posem a saltar quan algú profereix “boti, boti, boti, fill de puta qui no boti”? Què sentim quan llegim “estúpid qui ho llegeixi”? Si hi hagués escrit “Einstein qui ho llegeixi” què passaria? No tens ous de tirar-li una taronjada a un cotxe i jo, que no, que no en tinc i que em pregunto si per tenir valor un ho ha de mostrar sempre que li ho demanen o que l’inciten, sobretot si aquest acte de valor està relacionat amb un acte d’estupidesa.

I penso que el valor va per un altre camí, i potser ho penso per salvar-me a mi, per justificar i sublimar la meva covardia, però ho penso. Potser tenir valor consisteix en aprendre a dir “no”. O no és necessita més valor per desenganxar-te d'una cosa que per començar a provar-la? Tenir valor, potser està molt relacionat amb el “no”, amb el ser capaç de negar-te, perquè per negar-te a fer el que fa una majoria sí que s’han de tenir un parell d’ous. Sobretot si aquesta majoria porta taronges a les mans i veus que podrien començar a perseguir-te per no haver mostrat el teu valor.

 

Saxofonista o poeta qui ho llegeixi.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.