Jump to navigation
Quan una criatura mostra un dibuix als seus pares aquests l'afalagaran per tal de reforçar positivament la seva conducta a menys que el nen hagi fet el dibuix a la paret, però centrem-nos en l'aprovació que fa que ens animem a seguir actuant de la mateixa manera, fins i tot l a que provoca que ho fem amb més intensitat i amb més ganes.
D'això tracta el típic “m'agrada” de facebook? Complicat esbrinar-ho, no disposo d'aquesta eina digital per poder accedir a investigacions. Però entenc que, a part d'estar dissenyada per possibilitar publicitat viral que aconsegueixi més visites per l'empresa propietària i senyora del directori d'amics, també està pensada per generar tendències i potenciar conductes i és que rebre 450 “m'agrada” en la publicació d'una frase o vídeo ha de ser alentidor. Deixar de rebre'ls provocaria malestar?
Però un “m'agrada” què és? Hi ha una forta polisèmia en l'ús d'aquest oració. Què és el que ens agrada del “m'agrada”? Quan veig una notícia apocalíptica atapeïda de m'agrades penso que en realitat la notícia no agrada, ni tampoc la manera d'escriure-la. Hi ha desastres que fan gràcia però només quan hi ha molta distància envers ells, així que en aquest cas un “m'agrada” podria voler dir que agrada que s'hagi informat sobre la situació malgrat sigui negativa.
També intueixo que, a part de l'obvi m'agrada que tothom entén n'hi ha un d'esbiaixat. El típic et poso “m'agrada” perquè m'agrades. Segur. Potser sigui un acte adolescent però posaria la mà al foc que hi ha “m'agrada” que són “m'agrades”. Aquí ja no importa què dius ni com ho dius, en dir-ho ja n'hi ha prou perquè la persona que t'estima premi el botó màgic. En aquest cas si la persona que crea la frase o que penja un vídeo mostra que li agrada una altra persona l'activitat del silenciós amant s'esvairà. Deixaran d'arribar els "en realitat m'agrades".
Per suposat hi ha el “m'agrada” obligat, el que exerceix, per exemple, la meva germana quan li passo un article. Ella té 14 anys i no li fa massa gràcia allò que escric però, clar, és la meva germana i si no premés el botó se sentiria malament. Per si de cas posa un m'agrada, no cal ni que es llegeixi l'article però sí que sap que de vegades l'estima i la raó no van unides i també sap que no li agrada però sí. En qualsevol cas ja li agradarà, a mi m'agrada que sigui sincera. Els seus “no he entès res” m'agraden.
D'altres motius per invocar el beneït “m'agrada” poden ser molt diversos. Hi ha gent que a tot li posa m'agrada possiblement perquè li agrada tot com els antics contenidors de brossa que no excloïen res o tal i com a mi em passa amb la música. D'altres només cliquen el botó quan es tracta d'alguna cosa relacionada amb l'humor, d'altres ho fan quan veuen que hi ha molta gent a qui li agrada l'assumpte. Ja se sap, per això de no anar a contracorrent i sentir-se acompanyat.
En qualsevol cas veure en un article un zero absolut és esgarrifós, com aquell qui es fa un facebook i no té cap amic. No és esgarrifós perquè a ningú li agradi, ho serà en contrast dels 451 “m'agrada” d'un article de Quim Monzó o en relació al milió d'amics de Piqué. Existeix algú que mesuri la quantitat de cada un dels articles de tot el món per veure quin agrada més? Algú busca mirar si té més “m'agrada” que el seu millor amic? Neix una nova competitivitat? Tu també has dit “m'agrada” on voldries dir “m'agrades”?
PD: Important, si algú té algun dubte sobre algun tema relacionat amb qüestions de feina que m'envii una e-carta a romanaixendri@hotmail.com. Estem treballant juntament amb un advocat laboral per poder escriure un article sobre aquells aspectes del vostre treball o atur que més vos preocupen i que us agradaria tenir més clar.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
