Filosofia 200mg
,
22/08/2012
Filosofia

A règim de periodisme

Si vols veure una catàstrofe natural al costat d'un futbolista celebrant el gol del teu equip posa't a llegir quants més diaris millor, a mirar quants més telenotícies millor i a escoltar totes les emissores de noticiaris. Si vols veure com un moviment majoritari és interpretat com a minoritari llegeix notícies escrites per periodistes d’ideologies discrepants amb el ja esmentat moviment. Si vols entendre per quin motiu no es desmantellen els actes fraudulents dels bancs només cal que miris qui patrocina la secció d’esports d’un informatiu. Si vols renunciar a un coneixement objectiu en benefici de l’espectacle  que ofereixen “opinadors” viscerals el món del periodisme et serà de gran ajuda. 

 
Ells trien amb quina informació hem d’anar a dormir o a dinar. Ells, quina informació ens acompanyarà durant el matí, durant l’hivern i durant l’estiu. Ells seleccionen per nosaltres i això ens va relativament bé; és còmode. Tanmateix que en masteguin el que hem de saber no és gaire encisador. Periodistes que en saben tan poc de tot com de quantes coses en saben.
 
El periodisme no és dolent, lo dolent és com se sol practicar avui en dia. Dominat pels valors de mercat i que no atén a la voluntat d’objectivitat sinó d’espectacularitat. El periodisme és molt útil perquè ajuda a entendre quins costums alimentaris del nostre cervellet tenim. De fet hi ha periodistes que aposten per la humilitat així com per intentar oferir informació contrastada i amb la intenció de fer més lliure a la gent. Seria el cas de Pepe Rodríguez, periodista d’investigació que es passava hores i hores buscant i s’implicava molt amb el seu objecte d’estudi. A aquests periodistes xapeu. Però es dirà que no hi ha diners avui dia, que la pela és la pela i jo que em plantejo si aquell que m’informa només atén als diners no vull saber quina veritat defensarà. Si algú avui dia ho segueix intentant, no acceptant vendre’s a dir allò que vol dir el seu mitjà sinò ell, llavors se m'haurà guanyat. Si no es vol oferir allò en què és creu a mi no em tindreu. (Potser Mundo Deportivo sí, tothom tenim els nostres passatemps imbècils.)
 
Oriol, la segona cançó, també com a regal d’aniversari parla de com el periodisme pot arribar a ser digne avui en dia i com gent com tu ho fa possible. Encara que sembli un poema nihilista o decadant no és més que una closca plena de malestar carregada d’humor i d’esperança en gent com tu, que em fan creure encara avui dia que quan llegeixi una notícia no em trobaré un intent programat per convertir-me en algú més estúpid; i això, avui dia, ja és molt.
 
 
 
Música de Gemma Balagué
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

Un tàndem és per a sempre
03/12/2017
Ell em va deixar però jo volia recuperar-lo d’alguna manera. No suportava que allò acabés sobtadament quan jo encara n’estava tan enamorada.
Llegir més
Recull de relats i poemes ingenus
08/11/2017
*El que aquí s'aplega és un conjunt de relats i poemes escrits sense pensar gaire i publicats a xarxes socials.  Nin i Nina
Llegir més
Pàgines en blanc arran de l'Ebre
09/10/2017
El color ataronjat de l’atmosfera veia ballar volves de pols mentre Kennan passejava amb el seu ciborgós. Malgrat el to cromàtic fos càlid, la temperatura rondava els 3 graus centígrads.
Llegir més
Fardellet de somnis
21/09/2017
Fardellet de somnis El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa, n’està fart de pertànyer a un peu. Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.
Llegir més
Vuit dies somrient i una nit plorant
10/09/2017
Vuit dies somrient per Eivissa i una nit plorant. De tanta felicitat, records del passat s'hi van abalançar cap a mi com un sol sense frens col·lapsant contra el terra. La raó deixada de banda.
Llegir més
La bruixa, el boig i els clixés
13/08/2017
A Campredó, quan jo era menut, hi vivia una bruixa. La veritat és que el meu poble és un lloc fascinant on les supersticions i les raons copulen amb més força que a d'altres llocs de les Terres de l'Ebre i de Catalunya.
Llegir més
L'amor i l'amistat com a melodia
27/07/2017
Imaginem-nos un sopar d'amics. És estiu i la lluna s'ha vestit de pruna. Les espelmes pinten de groc el blau fosc del cel. Una parella es besa. Estan molt enamorats. Dos amics es posen a xerrar sobre cotxes.
Llegir més