,
22/08/2012
Filosofia

A règim de periodisme

Si vols veure una catàstrofe natural al costat d'un futbolista celebrant el gol del teu equip posa't a llegir quants més diaris millor, a mirar quants més telenotícies millor i a escoltar totes les emissores de noticiaris. Si vols veure com un moviment majoritari és interpretat com a minoritari llegeix notícies escrites per periodistes d’ideologies discrepants amb el ja esmentat moviment. Si vols entendre per quin motiu no es desmantellen els actes fraudulents dels bancs només cal que miris qui patrocina la secció d’esports d’un informatiu. Si vols renunciar a un coneixement objectiu en benefici de l’espectacle  que ofereixen “opinadors” viscerals el món del periodisme et serà de gran ajuda. 

 
Ells trien amb quina informació hem d’anar a dormir o a dinar. Ells, quina informació ens acompanyarà durant el matí, durant l’hivern i durant l’estiu. Ells seleccionen per nosaltres i això ens va relativament bé; és còmode. Tanmateix que en masteguin el que hem de saber no és gaire encisador. Periodistes que en saben tan poc de tot com de quantes coses en saben.
 
El periodisme no és dolent, lo dolent és com se sol practicar avui en dia. Dominat pels valors de mercat i que no atén a la voluntat d’objectivitat sinó d’espectacularitat. El periodisme és molt útil perquè ajuda a entendre quins costums alimentaris del nostre cervellet tenim. De fet hi ha periodistes que aposten per la humilitat així com per intentar oferir informació contrastada i amb la intenció de fer més lliure a la gent. Seria el cas de Pepe Rodríguez, periodista d’investigació que es passava hores i hores buscant i s’implicava molt amb el seu objecte d’estudi. A aquests periodistes xapeu. Però es dirà que no hi ha diners avui dia, que la pela és la pela i jo que em plantejo si aquell que m’informa només atén als diners no vull saber quina veritat defensarà. Si algú avui dia ho segueix intentant, no acceptant vendre’s a dir allò que vol dir el seu mitjà sinò ell, llavors se m'haurà guanyat. Si no es vol oferir allò en què és creu a mi no em tindreu. (Potser Mundo Deportivo sí, tothom tenim els nostres passatemps imbècils.)
 
Oriol, la segona cançó, també com a regal d’aniversari parla de com el periodisme pot arribar a ser digne avui en dia i com gent com tu ho fa possible. Encara que sembli un poema nihilista o decadant no és més que una closca plena de malestar carregada d’humor i d’esperança en gent com tu, que em fan creure encara avui dia que quan llegeixi una notícia no em trobaré un intent programat per convertir-me en algú més estúpid; i això, avui dia, ja és molt.
 
 
 
Música de Gemma Balagué
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

14/03/2020
Tal com estan les coses molta gent comprendrà que herois com Messi, Zidane, Pau Gasol i d’altres es quedin a casa i no arrisquin a agafar el covid-19.
15/10/2019
La nineta del cor verd fa dies que es mira la Lluna. La veu allà dalt tan sola que sent tristor per ella. Pensa a ajudar-la i creu que la millor manera de fer-ho serà construïnt un gran pont per arribar a ella i donar-li el seu cor.
15/09/2018
M'ha caigut un hivern a l'ull i se m'ha inflat, m'he fet el fort, m'he volgut aguantar  però he explotat i una llàgrima ha fet primavera. Capolls i papallones, formigues i grills,
03/09/2018
Ens vàrem declarar amor etern. Allà on anàvem tallàvem als arbres les nostres inicials rodejades d'un cor. Inclús vàrem comentar que mai no estimaríem a ningú tant com ens havíem estimat nosaltres dos.
10/08/2018
- Què volies dir-me? - Res. Mmmm. Què és un plaer lluitar sempre al teu costat. - El plaer és meu. Crec que sense tu, la meva vida no tindria sentit. - Ho dius seriosament?
19/03/2018
- ¿Cómo lo hacen en las películas para que no te importe la muerte de alguien, o que incluso la desees?
27/02/2018
Fa mesos que em costa escriure articles pròpiament filosòfics. El meu conatus està tendint cap a la ficció i la poesia i, tot i que en la primera branca em sento molt còmode, en la segona em sento com en una camisa d’onze vares.