,
15/05/2011
Filosofia

SIGUES FELIÇ, PERÒ NO SEMPRE

Sota l’edifici on visc a Barcelona hi ha una agència de missatgeria urgent que ha decidit fer de l’optimisme la seva basa. Quan baixo al carrer em trobo amb un munt d’eslògans que conviden a esbossar un somriure. No importa que les furgonetes plenes de positivitat envaeixin la vorera, tampoc importa que aquests vehicles estiguin plens de bonys. Baixo de casa, veig una flota de vehicles i de treballadors amb eslògans i somric.

“No et fas més vell, et fas més savi” o “Si alguna cosa pot sortir bé, sortirà bé” són detonants vitamínics que et conviden a ser optimista. Alegria en temps de crisi! La llei de Murphy destrossada; encara que hagi de caminar uns 10 metres per la carretera perquè ells ocupen la vorera. Que hi farem! La veritat, tampoc m’importaria caminar per la carretera si  la vorera estès ocupada per poemes de Martí  i Pol, Lorca, Alberti o pel mateix Fernando Arrabal. Hi ha riscos que mereixen la pena ser viscuts.

Però l’altre dia em va impactar veure un dels treballadors de la mencionada empresa amb la cara caiguda. Respirava tristesa. La seva esquena lluïa “Somriu, és gratis”. Però ell no ho feia, clar que el fet de no somriure també és gratis. Se’m va fer estrany que algú que em convidés a somriure em regalés una cara de pomes agres i que, damunt, em fes parar perquè estava descarregant el camió.

Embadalit per la frase la vaig pronunciar en veu alta sense pensar en lo que podia passar. L’home me va mirar trist però va seguir amb la seva feina. No podia pujar la seua mercaderia al camió i a mi em barrava el pas. Sí, podia fer com sempre caminar per la carretera, però em vaig posar a ajudar-lo. Volia preguntar-li per què si estava tant trist em convidava a somriure.

La resposta va ser ben clara. “No et convido jo, m’obliguen a convidar-vos. Mira, avui he fet tard al treball i m’ha caigut una bona bronca, així que no puc ser feliç.” Aquella persona em va aclarir una cosa: a ningú se li pot obligar a ser feliç, ni a ser optimista. La felicitat no pot ser un imperatiu perquè quan ho és se converteix en una càrrega feixuga. Però com jo ja estava contagiat d’optimisme només vaig poder esbossar una frase. A saber: “No et preocupis, si avui arribes tard a la feina demà arribaràs més prompte.” Però me penso que aquest eslògan no l'acceptaria ni l’empresa més benevolent i és que tothom té los seus límits.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

20/08/2013
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
12/08/2013
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
05/08/2013
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
22/07/2013
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
15/07/2013
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
08/07/2013
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
29/06/2013
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.