,
03/08/2015
Filosofia
Els amants de Terol

Surt de l'ànima

- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.

- Sé que és ridícul. Els contes més famosos ja ens han advertit de la catàstrofe. M'agafa un neguit de pensar que t'estimo... però és lo que sento i no ho vull amagar.

- No cal ni que ho diguis. Estem abraçats entre nosaltres com si busquéssim evitar un naufragi. Fora hi ha la tempesta. Una tempesta que no cessa i que acabarà amb allò que sentim. D'alguna manera o altra estem acabats.

- Besa'm si us plau. Necessito sentir que lo nostre serà etern. No importa que només un 23% de les relacions d'avui dia arribin a bon port. De fet, nosaltres podríem formar part d'aquesta excepció...

- I a pesar d'això el temps ens acabarà separant. Potser no la tomba, potser els cucs. Els minuts són un petit exèrcit de caníbals insaciables. És dolorós pensar que abans no t'estimava i que en algun moment deixaré de fer-ho. Potser t'estimaré per sempre mentre estigui viu, però després de mort tot s'haurà acabat. Tot.

- Em fa mal. L'amor és dolorós? Per què?

- L'amor és simplement intensitat i la intensitat conté el dolor com un mal de queixals. Així és l'existència conscient. Dolor i plaer desmesurats, però sempre efímers. Una muntanya russa... Ho sento. Parlo perquè la intensitat sempre acaba per fer-me mal. Sóc com un màrtir, travessat per una llança. Sofreixo i vull defensar lo nostre en una guerra que ja estava perduda abans de néixer.

- Les teues paraules em fan sagnar per dins com una mossegada de serp. Per què no pots simplement estimar-me i deixar-te emportar per la passió? Per què no m'abraces amb les mans i pretens fer-ho amb el teu discurs?

- Potser perquè tinc temor. I si un dia ets tu qui em deixa i ho perdo tot? Això sí que seria una mossegada, un sacrifici. Les sincronies són massa excepcionals com perquè no em facin pensar. Ho entens? Això que vivim no té sentit i a pesar d'això tu ho vols viure. A ulls de l'eternitat la relació que vols que mantinguem no és més que una interacció entre partícules “minúsculars”.

- (Plorant). No seria més fàcil dir-me “no t'estimo. Deixe'm-ho abans de començar.”?

- No seria just perquè no seria veraç. T'estimo, aquí i ara. Només que crec que serà millor no intentar-ho perquè el dolor que a algú dels dos podria provocar-li un futur trencament seria insuportable. Ens estimem massa!

- Creus que té sentit relacionar l'estimar amb el massa?

- Sempre. Quan s'estima sempre s'estima massa. Sinó no té cap sentit aquesta paraula. Va, solta'm i acomiadem-nos ara que encara no ens hem fet mal.

- Per què ets tan cruel?

- (Silenci)

- I això com acaba?

- Com totes les relacions. Amb plors, amb frustració, amb dolor i neguit. Acaba abans de començar i quasi sempre en mal moment.

- Ets imbècil.

- Ho sé i prefereixo que m'ho diguis ara, que d'aquí a 20 anys i amb fills. Prefereixo que m'ho diguis tu a mi ara, a què t'ho hagi de dir jo d'aquí a vuit mesos, quan t'hagis encisat d'una altra persona.

- Marxa. No et vull veure més.

- D'acord. Ja ens anem entenent. Ho sento. Adéu.

 

I és així com la veritat va decidir sacrificar-se en benefici de la felicitat i des d'aquell dia la gent fou incapaç de dir les coses tal com són per evitar que tot es trenqués abans d'hora. I és ara en llegir-ho que ho recordeu, després caldrà tornar-ho a oblidar.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

02/03/2014
Feia 6 anys que no em disfressava. La darrera vegada fou d’un súper heroi que portava martell. Si penseu en Thor esteu equivocats.
13/02/2014
La meua taula, la meua nit. Tota l’habitació envoltada de llibres. Alguns de devorats i d’altres que esperen pacientment a què en tingui ganes d’ells.
28/01/2014
El meu poble és singular, altament únic pel que fa a les olors. Alguns dies, depenent d'on bufi el vent olorarà a fleca.
16/01/2014
Hi anirem tots vestits de negre, planyerem no haver-te ajudat amb totes les nostres forces. T’encendrem una vela. Plourà, sí, això. Plourà ben fort i les gotes d’aigua caigudes del cel es confondran amb les dels nostres ulls.
30/12/2013
Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera.
16/12/2013
Em vaig topar amb una excompanya de classe i portava un xiquet als braços, i el temps se’m va tirar a sobre. No recordo quin dia era exactament però alguna cosa que no sabria descriure em va mossegar.
04/12/2013
Al llarg de la vida guanyarem i perdrem amics. Molts arribaran i marxaran sense quasi fer soroll, d'altres ens impactaran o bé quan els coneixem o bé quan s'allunyin de nosaltres.