,
30/12/2013
Filosofia

Tots som antiavortistes

Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera. En primer lloc perquè obre un focus de debat sobre un tema que no generava debat social. En segon lloc, perquè parteix d’un pressupòsit nefast, el de tutelar éssers que encara no són persones ni jurídica, ni biològicament.

El projecte de llei de l’avortament neix com a obsequi als fidels més atàvics del PP. “Si vosaltres em voteu, tindreu allò que voleu”. Això mateix va fer Felip V, rei d’Espanya, de Nàpols, de Milà i de Sicília. El Borbó, que lluitava contra els Àustria, va pactar amb Anglaterra oferir-los Gibraltar i Menorca a canvi de què no ajudessin al seu rival.

Això, que avui sembla impensable que passi, passa. Però té més a veure amb el caciquisme que amb la democràcia. Si el segon concepte té relació amb el bé comú, el primer té a veure amb els interessos privats i amb el donar vots a canvis de favors personals. La democràcia té en compte i molt a la majoria, però no deixa de banda a la minoria. El caciquisme té molt en compte a certa minoria i deixa de banda l’espai comú.

Tots som antiavortistes. És una evidència enorme. No conec a ningú que desitgi avortar per plaer. És una putada trobar-se en aquesta mena de tessitura i per això cal solidaritzar-se amb aquella gent que s’hi veu obligada. La ciència ja estableix amb precisió quins són els límits que s’han d’establir en aquest àmbit, no cal que hi entren els dogmes a lluitar contra els Galileus del segle XXI, que ja sabem què passa quan la Inquisició fa acte de “pre-ciència”.

Per a més inri, cal explicar que els nascuts també tenim una matriu a la que acudir per poder viure i que sense aquesta correm el perill de morir. Estic parlant de “la casa”. No és una casa un espai com ho és el ventre d’una mare? Per què el Govern no ens protegeix dels desnonaments? Desnonar, el Govern en lloc de condemnar als provocadors d’aquest estat d’avortament social, els deixa impunes, injecta diners públics i avorta els plans socials.

Així, ens la tenim amb una política old school, que prima els estaments i que no mata però deixa morir, tot obviant la funció primordial de l’Estat: facilitar la vida dels seus ciutadans. Però bé, quan les elèctriques avortin l’abastiment d’electricitat a les nostres cases, o els banc n’avortin la nostra estància aquest Govern farà ulls clucs i seguirà especulant sobre dogmes, prejudicis i sobre terreny públic. I això sí que és una cosa contra la que lluitar perquè l'any nou no sigui un retorn a 1500.

 

No a l’avortament! Però en cas de necessitat, Sí a què les mares puguin avortar dignament.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

21/03/2015
Cada dia que passa desaprenc una mica més a escriure. Me'n dono compte de què porto un fardell de paraules i que es van escampant pel terra aleatòriament. Escric tal com cau el so que porto entre les mans i que es descarrega silenciós.
24/02/2015
Toquen a morts. És un dia trist. Anava jo caminant, pensant en les meues coses i van i me diuen que s'ha acabat. Finiquitada. Quasi que m'agafa un infart. Tanta salut tenia pobreta. Se la veia en forma, però no. Tenia un mal endèmic.
19/01/2015
L'any 1890 van Gogh se suïcidava. Sentia que ningú el comprenia i que tenia alguna cosa molt important a dir. Vivia tan intensament que en un atac de lucidesa es va arribar a arrancar una orella.
22/12/2014
Estimat Quixot. El meu realisme és humil, de baixos fons. Jo sóc al rei el que el cul és al cor. Una part que també bombeja i que sovint és discreta tot i que, de tant en tant, genera esclafits i peterrades.
05/12/2014
Estimat Sancho, acompanya'm i te prometo, no només aventures extraordinàries, sinó també omplir-te de saviesa. Encara més, et faré propietari de vastos territoris. Vull un exèrcit de Sancho Panzas al meu costat.
02/11/2014
No hi ha res més complicat que canviar d'identitat. Ja no només per qüestions burocràtiques sinó per una qüestió psicològica.
15/10/2014
De vegades la realitat crema, allò que veiem fa mal i tendim a apartar la mirada.