,
30/12/2013
Filosofia

Tots som antiavortistes

Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera. En primer lloc perquè obre un focus de debat sobre un tema que no generava debat social. En segon lloc, perquè parteix d’un pressupòsit nefast, el de tutelar éssers que encara no són persones ni jurídica, ni biològicament.

El projecte de llei de l’avortament neix com a obsequi als fidels més atàvics del PP. “Si vosaltres em voteu, tindreu allò que voleu”. Això mateix va fer Felip V, rei d’Espanya, de Nàpols, de Milà i de Sicília. El Borbó, que lluitava contra els Àustria, va pactar amb Anglaterra oferir-los Gibraltar i Menorca a canvi de què no ajudessin al seu rival.

Això, que avui sembla impensable que passi, passa. Però té més a veure amb el caciquisme que amb la democràcia. Si el segon concepte té relació amb el bé comú, el primer té a veure amb els interessos privats i amb el donar vots a canvis de favors personals. La democràcia té en compte i molt a la majoria, però no deixa de banda a la minoria. El caciquisme té molt en compte a certa minoria i deixa de banda l’espai comú.

Tots som antiavortistes. És una evidència enorme. No conec a ningú que desitgi avortar per plaer. És una putada trobar-se en aquesta mena de tessitura i per això cal solidaritzar-se amb aquella gent que s’hi veu obligada. La ciència ja estableix amb precisió quins són els límits que s’han d’establir en aquest àmbit, no cal que hi entren els dogmes a lluitar contra els Galileus del segle XXI, que ja sabem què passa quan la Inquisició fa acte de “pre-ciència”.

Per a més inri, cal explicar que els nascuts també tenim una matriu a la que acudir per poder viure i que sense aquesta correm el perill de morir. Estic parlant de “la casa”. No és una casa un espai com ho és el ventre d’una mare? Per què el Govern no ens protegeix dels desnonaments? Desnonar, el Govern en lloc de condemnar als provocadors d’aquest estat d’avortament social, els deixa impunes, injecta diners públics i avorta els plans socials.

Així, ens la tenim amb una política old school, que prima els estaments i que no mata però deixa morir, tot obviant la funció primordial de l’Estat: facilitar la vida dels seus ciutadans. Però bé, quan les elèctriques avortin l’abastiment d’electricitat a les nostres cases, o els banc n’avortin la nostra estància aquest Govern farà ulls clucs i seguirà especulant sobre dogmes, prejudicis i sobre terreny públic. I això sí que és una cosa contra la que lluitar perquè l'any nou no sigui un retorn a 1500.

 

No a l’avortament! Però en cas de necessitat, Sí a què les mares puguin avortar dignament.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.