,
30/12/2013
Filosofia

Tots som antiavortistes

Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera. En primer lloc perquè obre un focus de debat sobre un tema que no generava debat social. En segon lloc, perquè parteix d’un pressupòsit nefast, el de tutelar éssers que encara no són persones ni jurídica, ni biològicament.

El projecte de llei de l’avortament neix com a obsequi als fidels més atàvics del PP. “Si vosaltres em voteu, tindreu allò que voleu”. Això mateix va fer Felip V, rei d’Espanya, de Nàpols, de Milà i de Sicília. El Borbó, que lluitava contra els Àustria, va pactar amb Anglaterra oferir-los Gibraltar i Menorca a canvi de què no ajudessin al seu rival.

Això, que avui sembla impensable que passi, passa. Però té més a veure amb el caciquisme que amb la democràcia. Si el segon concepte té relació amb el bé comú, el primer té a veure amb els interessos privats i amb el donar vots a canvis de favors personals. La democràcia té en compte i molt a la majoria, però no deixa de banda a la minoria. El caciquisme té molt en compte a certa minoria i deixa de banda l’espai comú.

Tots som antiavortistes. És una evidència enorme. No conec a ningú que desitgi avortar per plaer. És una putada trobar-se en aquesta mena de tessitura i per això cal solidaritzar-se amb aquella gent que s’hi veu obligada. La ciència ja estableix amb precisió quins són els límits que s’han d’establir en aquest àmbit, no cal que hi entren els dogmes a lluitar contra els Galileus del segle XXI, que ja sabem què passa quan la Inquisició fa acte de “pre-ciència”.

Per a més inri, cal explicar que els nascuts també tenim una matriu a la que acudir per poder viure i que sense aquesta correm el perill de morir. Estic parlant de “la casa”. No és una casa un espai com ho és el ventre d’una mare? Per què el Govern no ens protegeix dels desnonaments? Desnonar, el Govern en lloc de condemnar als provocadors d’aquest estat d’avortament social, els deixa impunes, injecta diners públics i avorta els plans socials.

Així, ens la tenim amb una política old school, que prima els estaments i que no mata però deixa morir, tot obviant la funció primordial de l’Estat: facilitar la vida dels seus ciutadans. Però bé, quan les elèctriques avortin l’abastiment d’electricitat a les nostres cases, o els banc n’avortin la nostra estància aquest Govern farà ulls clucs i seguirà especulant sobre dogmes, prejudicis i sobre terreny públic. I això sí que és una cosa contra la que lluitar perquè l'any nou no sigui un retorn a 1500.

 

No a l’avortament! Però en cas de necessitat, Sí a què les mares puguin avortar dignament.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

02/03/2014
Feia 6 anys que no em disfressava. La darrera vegada fou d’un súper heroi que portava martell. Si penseu en Thor esteu equivocats.
13/02/2014
La meua taula, la meua nit. Tota l’habitació envoltada de llibres. Alguns de devorats i d’altres que esperen pacientment a què en tingui ganes d’ells.
28/01/2014
El meu poble és singular, altament únic pel que fa a les olors. Alguns dies, depenent d'on bufi el vent olorarà a fleca.
16/01/2014
Hi anirem tots vestits de negre, planyerem no haver-te ajudat amb totes les nostres forces. T’encendrem una vela. Plourà, sí, això. Plourà ben fort i les gotes d’aigua caigudes del cel es confondran amb les dels nostres ulls.
30/12/2013
Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera.
16/12/2013
Em vaig topar amb una excompanya de classe i portava un xiquet als braços, i el temps se’m va tirar a sobre. No recordo quin dia era exactament però alguna cosa que no sabria descriure em va mossegar.
04/12/2013
Al llarg de la vida guanyarem i perdrem amics. Molts arribaran i marxaran sense quasi fer soroll, d'altres ens impactaran o bé quan els coneixem o bé quan s'allunyin de nosaltres.