Filosofia 200mg
,
11/09/2016
Filosofia
Toni Ruiz

Vers breu que flota entre la nostàlgia

Escena 1: Por 

-Senyora, em sento estúpid. 

-Ho és, no ho dubti. 

-Perdoni senyora, però no m'ajuda en res. 
-Ho sento, he pensat que vostè volia que recolzés el seu sentiment d'estupidesa. M'hauré equivocat de context. Vostè no és gens estúpid. Almenys a mi em sembla encantador. 
-Vaja, gràcies, vostè també ho és.
 
Escena 2: Vapor de nous
-Gràcies, per cert, podria dir-me per què se sent vostè estúpid? 
-Perquè estic buscant una paraula màgica i no la trobo. 
-No entenc. 
-Doncs que necessito que algú em digui una paraula que sigui màgica. Necessito que algú me la digui perquè jo no sé fabricar-la. 
-Què aconseguirà amb la joiosa paraula? 
-Que canviï la meva sort crec. Imagini's dir "hola" i que de sobte la seva vida canviï. Podria dir-me'n una vostè? 
-Et vull. 
-Com? 
-La frase dic, podria ser "et vull". 
-Et vull. 
-Em vol? 
-No, dic et vull perquè vostè m'ha dit que la frase "et vull" podria canviar la meva vida.
 
Escena 3: Ridícul 
-Així que... no em vol? 
-La veritat és que m'atreu molt. Suposo que sí, que la desitjo. 
-Jo també a vostè. 
-Així de fàcil? 
-Bé, és una paraula màgica, no li busqui ara el sentit. La màgia és la màgia, no? 
-Tindrà vostè raó, però què pensaran els altres de tot això? Pensaran que és estúpid, no? Que som ximples. Tan fàcil sembla absurd. La veritat és que ens agrada el difícil. 
-No ho sé, potser jo sigui estúpida, però l'amor no és alguna cosa que em sembli intel·ligent. Vostè veurà. 
-Té vostè raó, no sé per què però la té. Em sento estúpid però afortunat. 
-I si ens fonem en un petó? 
-Això, això, en un petó. 
 
Es fonen en un petó. Al cap de deu minuts.
 
Escena 4: La fugida 
-Te n'adones?
-De què? 
-Que estem programats per estimar, que no tenim elecció i que no podem accedir al nostre programa. 
-No t'entenc. 
-Això, que el nostre xip d'amor és un programa el metallenguatge del qual introdueix unes coordenades molt complexes perquè sembli que tenim possibilitat de decisió i que en realitat no les tenim. Per exemple, al meu programa s'estableix que jo m'enamori de la primera persona que em digui "T'estimo". 
-Jo potser estigui programada per enamorar-me de la primera persona que pronunciï "estúpid". Estúpid i amor. Sona estrany, no? 
-La veritat, és una sort no haver tingut elecció i és una pena que em desenamori de tu el dia en què senti cinc vegades la paraula "ficció". Però la veritat és que fins llavors ho donaré tot per tu. 
-Sona frívol però no m'importa, jo estic programada per estimar-te fins que moris i et ploraré quan te'n vagis.
-Jo ara mateix m'arrenco les orelles cibernètiques per no escoltar mai més cap paraula. T'estimaré fins l'infinit. Sona massa dolç, ximple, estúpid, però.. Què cony! Per alguna cosa em diuen Van Gogh V300 
-Encantada, jo em dic Elvira.
 
Escena 5: Tancament 
-Tu no ets un cyborg? 
-No, jo sóc humana.
 
 
*Rom4n Aix3ndri buscant paraules màgiques.
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

La filosofia com a forma de vida
20/08/2013
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
Llegir més
La nit dels sense sostre vivents, o article d'urgència
12/08/2013
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
Llegir més
Ulleres sense vidre, reflexió sobre la condició humana
05/08/2013
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
Llegir més
El dia de la marmota espanyola
22/07/2013
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
Llegir més
De primer plat, Bretón; de segon, "Cas Bárcenas"
15/07/2013
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
Llegir més
Era el meu Déu i eren els meus donettes
08/07/2013
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
Llegir més
"Si la Selecció Espanyola patís un accident..."
29/06/2013
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.
Llegir més