,
26/04/2015
Filosofia
Foto de Tali K (Flikr)

Vol una bossa? Per suposat

Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”. La primera part de la frase l'entenc perfectament, la segona disparada amb una rapidesa rabiosa no l'ha he acabat d'entendre. Sort que davant el dubte sempre contesto “no”.

Encara avui recordo el fatídic dia en què vaig veure els cartells de “bossa caca”. El meu cervell treballa mirant cap al futur i preveu la catàstrofe. Defecte de fàbrica. Lo de bossa caca ja en el dia de la seva concepció em va sonar a enginyeria del mal. Perversió. Potser m'equivoco però demonitzar les bosses quan no se demonitza el plàstic i el cartró que només serveix com a plataforma de publicitat dels productes que comprem em sembla jugar el mateix partit a dues lligues diferents.

Així que la bossa és una caca de la vaca. Correcte. Que volem ser ecològics. Millor. Però que ara resulta que tots els productes arriben en plàstics separadors perquè cada unitat estigui estrictament separada de la seva companya em sembla una animalada. La separació, però, és allò que es promou en aquest segle XXI. Per què no separar les llenques de pernil, una per una, quan els treballadors ja estan separats entre ells i no són capaços de defensar objectius comuns? Nosaltres no som res més que llenques de carn que ara paguem per les bosses caca quan abans ens les emportàvem, no gratis, sinó incloses en el preu dels productes que compràvem.

Ahhhhh! Alerta! El preu de la bossa ja estava prorratejat en la inflació del preu dels productes. Però els esmentats productes no han acabat de baixar de preu ara que la bossa es paga directament. Excepte els d'algun centre comercial que amb dignitat practica la rebaixa del preu del producte a canvi de no facilitar-te la gratuïtat de la bossa.

La prova de què la bossa no és caca sinó que potser una gallina dels ous d'or per a molts centres comercials és la manera en com intenten encolomar-te una bossa. Fins i tot, l'altre dia, vaig poder veure publicitat sobre la adequació de comprar bosses i la dignitat i intel·ligència del que la compra. Al cartell publicitari es veia un venedor que preguntava “Voldrà una bossa? Són5cèntims”. El comprador amb un posat intel·ligent i elegant replicava “Per suposat”.

Per suposat? Aquesta és la frase que més mal ha fet durant tota la història de la humanitat. Donar les coses per suposat implica no poder revisar-les. Donem per fet que la gent ara compra bosses i que el preu de cada compra puja de 5 a 10 cèntims de mitja. Una tècnica superior a la de posar els productes a un preu no rodó i fer-li dir a la gent de caixes que no hi ha canvi... Quant de diner poden guanyar, comprador rere comprador, les grans empreses seguint aquesta tècnica?

En fi, que la revolució potser consisteix a no donar les coses per suposat. I també potser consisteix a no comprar bosses de sónnomés5cèntims. Inclús potser consisteix a no comprar res de res. Perquè ,ben mirat, avui dia et compres alguna cosa i al cap de dos dies ja està obsoleta. Ja és, pràcticament, “caca”.

I la meva pregunta és: per què segueixen vénen caca els supermercats que se van sumar a la campanya publicitària? Per què segueixen vénen bosses? Els llocs que serveixen per emmagatzemar caca i que la fan servir per comercialitzar-la solen ser anomenats femers. Esperem almenys que serveixin per fertilitzar alguna cosa.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

20/08/2013
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
12/08/2013
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
05/08/2013
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
22/07/2013
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
15/07/2013
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
08/07/2013
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
29/06/2013
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.