,
10/09/2017
Filosofia
Dibuix eròtic i festiu
Foto:
Toni Ruiz

Vuit dies somrient i una nit plorant

Vuit dies somrient per Eivissa i una nit plorant. De tanta felicitat, records del passat s'hi van abalançar cap a mi com un sol sense frens col·lapsant contra el terra. La raó deixada de banda. Anava a veure a ma germanes, dues llunes, i la filosofia no hi tenia cabuda. Millor la poètica per gaudir d'una illa balear que semblava sorgida d'una bombolla. Un buit se'm presentà una nit i no el vaig emplenar. Em vaig deixar buidar desconsoladament. Vuit dies somrient perquè així ho havia decidit. Per convicció. Per mi, per la gent que m'hi hagués d'acompanyar.

Garrofers, arena i sal. I poemes sorgits al vol com qui no vol la cosa. Optant per una única opció. Només em valia fascinar-me malgrat dormíssim a un pis carregat de gent per la inflació del preu del lloguer als treballadors. Malgrat alguns malgrats la illa em va picar l'ullet i em va mostrar la seva cara (B)enjamin. I vaig decidir, per una vegada, no buscar la coherència lògica sinó l'expressió lliure.

I entre d'altres coses jo veia boscos i sorgien herbes aromàtiques allà on hi anava i en brollaven eroticitats literàries.

 

Anotacions inconnexes:

Me repliego como un ovillo porque me gustan las cosa pequeñas y porque me fascina bajar la cabeza cuando beso, como si rezara. La única manera que tengo de parecer humilde, siéndolo...”

"El verano, ese impúdico hijo de la primavera que se niega a suprimir el deseo provocado por los senos de la noche... Y si el verano te elige, sólo queda ofrecerte. Si hay camino será que habrá que ponerse a andar"

"Hablo por miedo al silencio, menos cuando no tengo miedo. Mi tendencia natural es descreerme. Y mis ficciones son unguento de aflicciones que laceran para recordar que la herida tiene sus orígenes. Ironía. Si te buscas en ella, me encuentras."

Bello público y una fotografía descarrilada”

 

També en sorgiren poemes. Sentia la illa com una arboreda que jugava a captivar-me. Una noia enramada que movia les fulles per desfullar-me.

 

Tintineo

Me correría en tu eco, te correrías en mi alma que sería tuya y no en sueños.
Tus caderas mis laderas. Mi pálpito, lengua mojando tu oreja y tu cuello.
Mi dedo en tu llaga. Tu mano paseando el zig zag de mi piel henchida de sangre.
El big bang de nuestros flujos
Alibabá y dos de sus ladrones.
Los pliegues de tu catedral profanando
mi lengua como agua bendita
multiplicando planes y placeres.
Mi glande libre, en tu glota.
Tus labios separándose como el Nilo y yo, cual Noé, cruzándolo sediento.
Luego agua, luego cuerpos sin almas
tejiendo de saliba tus senos y tu coño
y tú pintando de galaxias mis pecas, borrando mis pecados cabalgando.
Se fugó la noche tragada por Gea.
Nos fugamos tú y yo de lo no superficial.
Te quiero, me comes, me dejo.”

 

Cara B

Y allí estoy yo, palpitando. Gozando de un plano detalle de tu culo desembragado, acelerado. Mostrando tu bello, tu coartada. Y tú allí detrás sonriendo como un bosque.

Y lo humedo aflora y la carne cuelga como enredadera. Veo a la súperheroïna, las bragas su antifaz. Y yo allí, lleno de goce como un río.

Los pechos hechos carne, mi deseo es cristal. Mi erección te apunta. Mi intel•lecto ya no está. Nos fundimos a negro. La isla ya es volcán.”

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

03/09/2018
Ens vàrem declarar amor etern. Allà on anàvem tallàvem als arbres les nostres inicials rodejades d'un cor. Inclús vàrem comentar que mai no estimaríem a ningú tant com ens havíem estimat nosaltres dos.
10/08/2018
- Què volies dir-me? - Res. Mmmm. Què és un plaer lluitar sempre al teu costat. - El plaer és meu. Crec que sense tu, la meva vida no tindria sentit. - Ho dius seriosament?
19/03/2018
- ¿Cómo lo hacen en las películas para que no te importe la muerte de alguien, o que incluso la desees?
27/02/2018
Fa mesos que em costa escriure articles pròpiament filosòfics. El meu conatus està tendint cap a la ficció i la poesia i, tot i que en la primera branca em sento molt còmode, en la segona em sento com en una camisa d’onze vares.
03/12/2017
Ell em va deixar però jo volia recuperar-lo d’alguna manera. No suportava que allò acabés sobtadament quan jo encara n’estava tan enamorada.
08/11/2017
*El que aquí s'aplega és un conjunt de relats i poemes escrits sense pensar gaire i publicats a xarxes socials.  Nin i Nina
09/10/2017
El color ataronjat de l’atmosfera veia ballar volves de pols mentre Kennan passejava amb el seu ciborgós. Malgrat el to cromàtic fos càlid, la temperatura rondava els 3 graus centígrads.