Jump to navigation
Ja ha plogut molt des de la primera excavació, estava al meu segon any de carrera, i només havia agafat el pic i la pala per treballar a l’hort de casa.
És curiós, com la vida et sorprèn en decisions que ni tan sols t’esperaves. I com tot allò que havies après de menuda, amb el pare ara t’ajuda i cobra sentit.
Us dic això perquè recordo perfectament que molts dels que van iniciar aquesta aventura, no havien vist mai una pala, i menys un pic, i ni sabien com s’utilitzava amb seguretat. S’ha de dir que tenien una gran capacitat espacial per moure’s per una ciutat caòtica, però de la terra, el que és picar i palejar sediments crec que és patrimoni dels que hem nascut fora la metròpolis.
Tot s’aprèn, i en pocs dies, les vuit hores de pic i pala se’ns feien curtes. Tothom volia trobar una ceràmica que fos significativa, jo només esperava veure com aquell mur de tres pedres que acabava de trobar, és convertia en una estructura, una casa, que de ben segur projectaria la més bonica de les ombres al caure el sol de Tivissa.
Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!