,
13/03/2014
Xina

La Flor de la Prunera

Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing. Una Beijing menys contaminada que la d’avui, amb restes de la ressaca dels Jocs Olímpics i amb més o menys la mateixa superpoblació que ara. En JR i jo formem part d’aquest grup de “catalans sinòfils” que comparteix emocions, anècdotes i històries xineses amb la gent que l’envolta. Un grup que, tot i ser cada cop més gran, encara és prou petit per afirmar que “més o menys, ens coneixem tots”.

Amb en JR també tenim en comú un retorn a Catalunya bastant recent. “A la Xina es viu molt bé, però a Catalunya s’hi viu millor”. Això són paraules meues, però em permeto la llicència d’afirmar que ell també les diria. No obstant, tot i haver tornat –permanentment o no, això no se sap mai- ni ell ni jo perdríem per res del món aquest vincle que ens uneix a un país que ens ha acollit durant més temps del que prevèiem.

El dissabte 29 de març, en JR vindrà a Tortosa a fer-nos una visita. No ve de turisme –només- sinó que ve a presentar-nos una de les seues novel·les. Perquè en JR a banda d’un enamorat de la Xina, també és periodista i escriptor. Escriptor que ja porta dues novel·les publicades, i una que està a punt de sortir del forn.  

La Flor de la Prunera és el títol del llibre que l'autor ha escollit per a presentar-nos a Tortosa. És una novel·la que tracta d’un noi que, empès per la curiositat de conèixer personalment l’origen de la seua germana adoptada, decideix marxar a la Xina a viure una nova experiència i posar-li una mica d’emoció a la seua vida, massa rutinària per al seu gust. No us menteixo si us dic que és una de les novel·les que més ràpid m’he llegit i que més somriures m’han provocat des de feia temps. I no ho dic ni perquè en JR sigui amic meu, ni perquè vull que vingueu a la presentació del llibre. On, per cert, jo també hi tindré un petit, petitet, paper introductori.

La Flor de la Prunera: una novel·la que t’endinsa a la Xina més profunda, a un poblet on pràcticament no hi ha estrangers i on, les casualitats de la vida o els capritxos del destí, faran que el seu protagonista hi visqui experiències intenses i inoblidables.

Si voleu saber més cosetes sobre la novel·la, sobre les adopcions i orfenats xinesos, o sobre les anècdotes o històries viscudes per l’autor durant els seus anys a la Xina, teniu una cita a Tortosa, la tarda del 29 de març.

Lloc: Llibreria la 2 de Viladrich.

Hora: 19.30h

不见不散!(Bújiànbúsàn; See you there!)

 

Per a conèixer una mica més l’autor, us recomano:

El Web Personal de Joan Ramon Armadàs

Entrevista al 3/24: La descoberta de l'origen dels adoptats

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

03/03/2013
Macau i la Xina estan tan a prop com creuar un riu amb un ferry, que dura uns 15 minuts, o simplement caminar uns 20 minuts a través d’un túnel.
09/02/2013
  Com cada any, pels volts de gener o febrer, la Xina al complet s’endinsa en una festivitat sonora, lluminosa i multitudinària que s’anomena Any Nou Xinès, o Festa de la Primavera.
31/01/2013
  Avui, una mini-classe de llengua:   Polítics: 政治家(zhengzhi jia) Mentides: 谎言(huangyan) Sobres: 信封(xinfeng) Xecs: 支票(zhipiao) Diners: 钱 (qian)
30/11/2012
  Que els xinesos beuen te, no seria una gran aportació per part meua. Efectivament, a la Xina es beu molt de te. Però, a part de te, què més es beu a la Xina?