Jump to navigation
Jo avui estava disposada a escriure un article dedicat exclusivament a les dones. En concret, a les poques dones que han escollit començar una carrera política a la Xina i han arribat a ser importants en aquesta esfera. Una esfera que històricament i, encara en l’actualitat és, en gran part, molt masculina.
Precisament avui que, quan ja havia perdut tota esperança, m’han arribat les paperetes per a poder votar per correu. Perquè tot i que la meua vida ja està totalment catalanitzada –no només mentalment, que sempre ho ha estat, sinó també física- jo continuo constant al Cens Electoral de Residents Absents... a part que la burocràcia sempre m’ha fet molta peresa, deu ser que, inconscientment, continuar estant censada a Shanghai em fa sentir una mica més prop d’aquell país que enyoro bastant sovint.
Total, que mirant i remirant les llistes dels candidats de cada partit polític a les paperetes, he descobert gratament que hi ha un gran percentatge de dones. Sense tenir temps de pensar si això és degut a què la llei de la igualtat així ho obliga o si, que seria molt millor, perquè les dones volen i poden amb més força fer-se un lloc al panorama polític, el fet és que, afortunadament, veure dones polítiques al nostre país és normal i no ens sorprèn.
Malauradament, a la Xina encara estan molt lluny de tot això. I ja no parlo de la democràcia –que si aneu seguint el XVIII Congrès del Partit Comunista d’aquests dies, està claríssim que de democràcia-democràcia no se’n parla-, sinó que parlo de les dones a la política.
I quan estava informant-me sobre les poques dones xineses que han arribat a ser algú dins del món polític de la República Popular de Xina, sense comptar les “dones de”, també conegudes com “primeres dames”, he llegit el següent titular: “El hombre más rico de China: ‘Los miembros del Partido Comunista tienen mujeres más guapas’”. Gran frase, en boca d’un gran home (Liang Wengen). Home que, a part de molt ric i masclista, és també aspirant al Partit.
Si ja hi havia una esfereïdora majoria d’homes a la cúpula del Partit Comunista, després de la gran aportació del senyor Liang, preparem-nos per a les pròximes generacions. Bra-vo!
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!
