Jump to navigation
Aquest estiu, 'le monstre du cinéma français' Gerard Depardieu va fer parada al Delta de l’Ebre per enregistrar un dels capítols del programa de gastronomia que presenta a ArteTV. Volia conèixer la pesca i la preparació de l’anguila, però sobretot es va interessar pel projecte ArròsRevolució-000 de la reserva ornitològica del Riet Vell. Ara que s'ha acabat la sega, és un bon moment per descobrir l'univers arrossaire del sud de Catalunya.
Quan els francesos croquent la vie à pleines dents [mosseguen la vida amb totes les dents], vol dir que tenen ganes de menjar-se el món, de viure amb passió, sense condicionants. I aquest esperit és el que va portar l’actor francès —i home de morro fi— Gerard Depardieu a viatjar uns mesos per Europa i explotar dues de les seues passions: el llenguatge audiovisual i la debilitat per la bona cuina.
“M’agrada menjar, beure i mirar. Vaig conèixer el xef Laurent Audiot fa vint anys. Ens vam fer amics i des de llavors que compartim descobertes culinàries, l’interès per la simplicitat dels productes i pel contacte humà. Ens agrada redescobrir territoris que encara, ara, ens meravellen. Volem transmetre la nostra passió, explicar les nostres aventures al voltant de la taula i mostrar aquesta vida gastronòmica que devorem à pleines dents”, explica el mateix Depardieu en el primer capítol de la nova sèrie documental titulada precisament À pleines dents i produïda de la cadena francoalemanya ArteTV, un projecte que en deu capítols recull els darrers mesos de peripècies culinàries dels dos francesos.
El periple del monstre du cinéma français —actor polèmic que tot just acaba de complir 66 anys— ha passat per l’illa escocesa d’Skye, per la Toscana, per Nàpols, el País Basc, la Bretanya francesa, Baviera, Dinamarca… i Catalunya, entre d’altres racons del continent. Això sí, sempre acompanyat de Laurent Audiot, el xef de La Fontaine Gaillon, el restaurant d'estrella Micheline, élégant et distingué, propietat de Depardieu i ubicat en el segon districte de París.
Així, l’agost passat, un i altre van fer parada al Delta de l’Ebre per conèixer la pesca i la preparació de l’anguila, però sobretot interessats pel projecte ArròsRevolució-000 de la reserva ornitològica de Riet Vell, liderat per l’agricultor Josep Bertomeu ‘Polet’ i el naturalista Ignasi Ripoll. Una iniciativa agrícola que des de fa tres anys aposta per l’autonomia alimentària i veu de la teoria del decreixement, de l’ecologisme i la gastronomia Km0. “Davant dels empalls [restes de palla llarga i no batuda que quedaven dins de l’arrossar una vegada acabada la collita] pescàvem carpes. A dins hi espigolàvem grans d’arròs, a baix —al tombar-los— hi agarràvem granotes. Amb els empalls embrossàvem els corrals i fèiem un fem extraordinari per als horts. Quin munt de recursos hem perdut. Quin futur més incert. I encara hi ha gent que pensa que estem progressant”, escrivia fa uns dies Josep Polet en el seu blog, per argumentar la necessitat de projectes com l’ArròsRevolució-000.
Però que té d’especial l’arròs del Riet Vell que fins i tot atreu l’atenció d’un bon vivant com Depardieu? Com explica Ignasi Ripoll, "la singularitat del seu producte té com a base els mètodes ancestrals de cultiu". “L’arròs es planta i sega a mà, amb l’ajuda de cavalls per evitar l’ús de maquinària motoritzada i combustible fòssil. No s’hi fa òbviament, cap tipus de tractament químic. El gra s’eixuga en el mateix camp de cultiu a sol i serena durant una setmana, un eixugat progressiu i lent que permet conservar totes les característiques organolèptiques de l'arròs. Les espigues s’espellofen amb el cadup i es tamisen a mà. D’aquesta manera s’aconsegueix mantenir la cotícula integral del gra, però amb prou escletxes per permetre absorció de líquids durant cocció. Per això en un sol producte aconseguim mantenir tots els avantatges nutritius de l’arròs integral i els valors culinaris l’arròs blanc”, detalla Ripoll.
La reacció de Gerard Depardieu a les explicacions dels dos homenots del Delta —tant Josep Bertomeu com Ignasi Ripoll són dues persones de caràcter marcat— és una mena de secret de sumari que podrem descobrir aviat a ArteTV. Mentrestant, els més curiosos podeu visitar la finca del Riet Vell per conèixer el projecte. Ara que s'ha acabat la sega, és un bon moment per descobrir l'univers arrossaire del sud de Catalunya i adquirir una mica d’arròsrevolució. Només una mica, perquè la producció és força limitada: només se’n produeixen uns 500 kg per temporada, que s’envasen en packs de 250 g (5€). Una proposta gormanda per fer fruir el paladar i constatar que no cal ser una estrella du cinéma français per menjar-se el món i l’arròs del Delta de l’Ebre.
PS: Si a més de comprar arròs, en voleu degustar, encara teniu una setmana per gaudir de les Jornades Gastronòmiques de l'arròs d'Amposta - Delta de l'Ebre en bars i restaurants del Col·lectiu de Cuina 'L'essència de l'Arròs'.
Em dic Oriol Gracià, sóc periodista i com que m'agrada la història, viatjar, menjar i escriure col·laboro en revistes com Descobrir Catalunya, Experiències, Sàpiens i Cuina. He publicat al Diari ARA i a La Vanguardia i sóc autor d'alguns documentals per a televisió. Sempre que puc trobo una excusa per fer maletes: intento visitar sovint Le Puy en Velay, (França), i Edimburg (Escòcia), però habitualment em trobareu entre les Terres de l'Ebre i Barcelona.
