Jump to navigation
Al tombant de segle XX, la burgesia industrial de Glasgow necessitava espais socials de reunió cultes i més refinats que els tradicionals pubs de tota la vida. Llocs que no fessin pudor ni de cervesa ni de fregits, i on les dones poguessin entrar-hi per ostentar vestits, joies i pentinats sofisticats, sempre acompanyades dels seus marits. I per això es van posar de moda els salons de te, que es van convertir en el millor lloc per prendre alguna beguda —te, cafè o champagne, pronunciat a la francesa—amb copa de vidre fi o tasses porcellana xinesa. Tot acompanyat d’un scone —un panet de mantega, sovint amb panses— amb melmelada de fruites del bosc i nata fresca.
I qui va donar singularitat als salons de te de Glasgow va ser l’arquitecte i interiorista Charles Rennie Mackintosh (amb k). Els seus edificis modernistes amb mobles estilitzats, pintures amb flors de colors pastel i decoració d’influència japonesa van marcar els gustos de la burgesia. Mackintosh, com va fer Antoni Gaudí a Barcelona, va saber combinar la tradició arquitectònica local, amb l’Art Nouveau i la simplicitat de las formes... i va ‘enamorar’ els upperclass de la ciutat.