Jump to navigation
Al tombant de segle XX, la burgesia industrial de Glasgow necessitava espais socials de reunió cultes i més refinats que els tradicionals pubs de tota la vida. Llocs que no fessin pudor ni de cervesa ni de fregits, i on les dones poguessin entrar-hi per ostentar vestits, joies i pentinats sofisticats, sempre acompanyades dels seus marits. I per això es van posar de moda els salons de te, que es van convertir en el millor lloc per prendre alguna beguda —te, cafè o champagne, pronunciat a la francesa—amb copa de vidre fi o tasses porcellana xinesa. Tot acompanyat d’un scone —un panet de mantega, sovint amb panses— amb melmelada de fruites del bosc i nata fresca.
I qui va donar singularitat als salons de te de Glasgow va ser l’arquitecte i interiorista Charles Rennie Mackintosh (amb k). Els seus edificis modernistes amb mobles estilitzats, pintures amb flors de colors pastel i decoració d’influència japonesa van marcar els gustos de la burgesia. Mackintosh, com va fer Antoni Gaudí a Barcelona, va saber combinar la tradició arquitectònica local, amb l’Art Nouveau i la simplicitat de las formes... i va ‘enamorar’ els upperclass de la ciutat.
De l’època, encara se'n conserva el Willow Tea Room. El local original es troba al Sauchiehal Street 217 i n’hi ha un de més nou (una recreació del 1997) a Buchan Street, un dels carrers comercials més cèntrics de la ciutat. Són cafeteries lluminoses on predominen colors clars que contrasten amb el mobiliari de tonalitats fosques. S’hi pot dinar —la sopa de pastanaga i coriandre és deliciosa— si bé la tradició diu que s’hi ha d’anar a hora de berenar. El menú de l’afternoon tea permet escollir entre una selecció d’entrepanets, scons, pastissos de xocolata, de formatge i pastanaga. La carta de begudes inclou varietat de cafès i més de vint tes (blanc, verd, vermell, herbaci, afruitat, etc) i els qui vulguin pagar un extra poden triar, per exemple, un champany Black Label de Lansono o un vi espumós Porsecco, d’Itàlia.
Si visiteu Glasgow, doncs, podeu anar a fer el te en algun dels Willows dissenyats per Mackintosh; queda molt british i, sobretot, és un lloc assequible —s'hi pot menjar per uns 15€— on fer-se l’snob sense necessitat de desplagar cap ordinador apple.
www.willowtearooms.co.uk
Pots llegir més articles en el meu blog personal.
Em dic Oriol Gracià, sóc periodista i com que m'agrada la història, viatjar, menjar i escriure col·laboro en revistes com Descobrir Catalunya, Experiències, Sàpiens i Cuina. He publicat al Diari ARA i a La Vanguardia i sóc autor d'alguns documentals per a televisió. Sempre que puc trobo una excusa per fer maletes: intento visitar sovint Le Puy en Velay, (França), i Edimburg (Escòcia), però habitualment em trobareu entre les Terres de l'Ebre i Barcelona.
