Jump to navigation
Fa una mica més de deu anys vaig aprendre que els escocesos tenen, com a mínim, sis maneres diferents de cuinar els ous: fried eggs (ous fregits), boiled eggs (ous bollits, que a la vegada poden durs o passats per aigua), poached eggs (ous escaldats), scrambled eggs (aus batuts) i l'omellette (la truita a la francesa). Molts direu: "Però si a Catalunya també s'utilitzen aquestes tècniques". Doncs, digueu-me incult, però jo ho vaig descobrir l'estiu del 2003 mentre treballava de cuiner al restaurant de l'hotel 'Fife Arms' de Braemar, un poblet de les Highlands escoceses. Durant aquella estada, a més d'aprofundir en les singularitats gastronòmiques i de cuinar per a personatges de la talla del primer ministre de l'època, Tony Blair, i la princesa Anna del Regne Unit (això mereix un post a part), també vaig aprendre de literatura.
Els treballadors del 'Fife Arms' estavem allotjats en una mena de 'cottages' situats just al darrere de l'hotel, a només 500 metres de la casa de camp on l'escriptor Robert Louis Stevenson, l'agost de 1881, havia començat a escriure la novel·la 'L'illa del Tresor'. El setembre passat, aprofintant que sóc de nou a Escòcia, vaig passar un cap de setmana a Braemar i la curiositat per la novel·la de pirates se'm va tornar a despertar. Remenant per internet, vaig llegir un treball de l’escriptor nord-americà John Amhrein sobre el rerefons històric de la novel·la d'Stevenson i de resultes en va sortir un reportatge que aquest mes publico a la revista d'història Sàpiens:
Faltaven pocs dies per acabar l’agost de 1881. Plovia i les gotes colpejaven els vidres de la casa de camp que els Steveson havien llogat als afores de Braemar, a les Terres Altes d’Escòcia. Lluny del frenesí urbà d’Edimburg a què estava habituat, l’escriptor Robert Louis Stevenson matava les hores estirat al llit o al sofà, jugant als escacs amb el pare o pintant amb Samuel Lloyd, el seu fillastre de només 13 anys. I va ser una d’aquestes tardes esmorteïdes quan es va gestar una de les novel·les d’aventures més importants de la història de la literatura: L’illa del Tresor. El petit Samuel s’havia entretingut fent esbossos amb una capsa d’aquarel·les. Steveson s’hi va apropar i entre un i l’altre van començar a definir les formes d’una illa: van dibuxar-hi boscos, turons que emergien per sobre de la vegetació, també platges, badies i braços de mar. I quan ho van tenir enllestit, en Robert hi va escriure: l’Illa del tresor. “Aquella imatge em va inspirar per agafar un paper i enumerar una llista de capítols”, explicaria anys més tard. El dia següent ja n’havia escrit les primeres pàgines, que va llegir en veu alta a la família per rebre’n l’opinió. Cap d’ells, però, no s’esperava que aquelles lectures fossin res més que un simple divertimento de final d’estiu.
Totes les pistes porten a Normand // Un nen entremaliat, pirates amb lloro i pota de fusta, un mapa del tresor i una illa deserta al mar del Carib. L’argument d’aquella novel·la era pur romanticisme. Però d’on havia tret aquells personatges? Com s’ho havia fet Stevenson per descriure indrets paradisíacs i narrar aventures marítimes convincents i amb un vocabulari tan precís? Segons Frank Gwyn, un dels seus biògrafs, “tot el seu llibre sembla construït a partir de materials d’altres llibres. Stevenson utilitza tots els seus recursos, tot allò que havia llegit i tot allò que havia observat”. Així, les descripcions dels esquelets que es poden llegir a l’Illa del Tresor ens remeten a la narrativa de l’escriptor Edgar Allan Poe; el lloro del pirata Joahn Silver el va agafar de la novel·la Les Aventures de Robinson Crusoe, de l’anglès Daniel Defoe i per definir el personatge de Billy Bones s’havia inspirat en els llibres d’història de Whashington Irving. Però més enllà de la influència literària, hi ha algun esdeveniment històric que hagués desencadenat la imaginació de Robert Louis Stevenson? L’escriptor nord-americà John Amhrein es va plantejar la mateixa pregunta i després de gairebé deu anys d’investigació totes les pistes el van portar a l’illa de Normand, al Carib.
Si voleu conèixer la resta de la història, podeu llegir el reportatge “La veritable illa del tresor. L’aventura que podria haver inspirat la novel·la” que he publicat a la revista Sàpiens núm. 144. Juliol 2014
Em dic Oriol Gracià, sóc periodista i com que m'agrada la història, viatjar, menjar i escriure col·laboro en revistes com Descobrir Catalunya, Experiències, Sàpiens i Cuina. He publicat al Diari ARA i a La Vanguardia i sóc autor d'alguns documentals per a televisió. Sempre que puc trobo una excusa per fer maletes: intento visitar sovint Le Puy en Velay, (França), i Edimburg (Escòcia), però habitualment em trobareu entre les Terres de l'Ebre i Barcelona.
