,
24/11/2017
Xina
The Bund - Shanghai

Dones i món empresarial

Saps que estàs dins d'un món d'homes quan entres a una reunió i tots són homes menys tu. Quan has hagut de pensar si posar-te falda o millor pantalons. Quan has de riure gràcies sobre qui és més cavallerós que qui. Quan ofereixen tabac a tots els homes menys a tu. Quan a tu et pregunten si estàs casada o si tens parella. Quan no et miren als ulls quan parles, però sí a l'home que t'acompanya. Quan el cambrer posa vi als homes sense preguntar, i a tu t'ho pregunta. Quan et pregunten quants anys tens i perquè no tens fills.

 

Micromasclismes quotidians, que te'ls trobes a les reunions, als viatges, als dinars de negocis. A la Xina i a Europa, sense distincions. Al teu dia a dia, quan veus que has de fer més i fer-ho millor perquè et reconeguin la feina. Quan has de demostrar que ets vàlida per les teues aptituds i la teua trajectòria. Quan ets conscient que t'analitzaran més que a un home. Físicament i intel·lectual.

 

Ja vivim en un món amb dones amb poder, dones amb càrrecs superiors, dones que manen, i dones que prenen decisions sobre homes. Mos estem empoderant a la societat i estem vivint moments de canvi. I això ho hem de celebrar perquè és fruit d'una lluita que van començar les nostres iaies.

 

Però encara estem en un món on a la dona li fa vergonya ensenyar la compresa quan va al lavabo. On la dona és objecte de crítica si no segueix els cànons de bellesa imposats per la societat. On la dona empresària continua pagant la quota d'autònoms durant la baixa maternal. On la dona a casa segueix fent més tasques que l'home. On la dona fa veure que parla pel mòbil quan va sola pel carrer de nit. On la dona és maltractada psicològicament i física per la parella, i hi ha qui ho considera normal. On la dona és violada i qüestionada pels seus actes les 24 hores del dia. On la dona és assassinada per un home que deia que l'estimava. On la dona ha de dir que NO massa vegades.

 

En un món com el que vivim, la lluita feminista és una cosa de TOTS.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

03/03/2013
Macau i la Xina estan tan a prop com creuar un riu amb un ferry, que dura uns 15 minuts, o simplement caminar uns 20 minuts a través d’un túnel.
09/02/2013
  Com cada any, pels volts de gener o febrer, la Xina al complet s’endinsa en una festivitat sonora, lluminosa i multitudinària que s’anomena Any Nou Xinès, o Festa de la Primavera.
31/01/2013
  Avui, una mini-classe de llengua:   Polítics: 政治家(zhengzhi jia) Mentides: 谎言(huangyan) Sobres: 信封(xinfeng) Xecs: 支票(zhipiao) Diners: 钱 (qian)
30/11/2012
  Que els xinesos beuen te, no seria una gran aportació per part meua. Efectivament, a la Xina es beu molt de te. Però, a part de te, què més es beu a la Xina?